El Real Madrid va començar la temporada amb un triomf per la mínima davant Osasuna al Santiago Bernabéu. El gol de Kylian Mbappé des del punt de penal va donar els tres primers punts als de Xabi Alonso, en una estrena marcada per la polèmica arbitral. Tanmateix, més enllà del resultat, gran part del debat es va centrar en la discreta actuació de Vinicius Júnior, assenyalat novament per la seva manca d'influència en atac.
El brasiler va sortir de titular a la banda esquerra de l'atac, una zona que solia dominar en temporades anteriors. Tanmateix, lluny de desequilibrar, va oferir una versió apagada, sense gairebé incidència a l'àrea rival. Va ser substituït al minut 78 per Gonzalo, després de signar una actuació que va deixar més ombres que llums. El Bernabéu esperava el jugador elèctric i desequilibrant d'altres nits grans, però va trobar un davanter massa intermitent.
Les estadístiques que reflecteixen el seu baix rendiment
Les xifres del partit donen suport a les crítiques. Vinicius només va fer un xut en tot l'enfrontament i ni tan sols va anar entre els tres pals. Va intentar cinc regateigs i únicament en va aconseguir completar un amb èxit, quelcom sorprenent per a un especialista en l'u contra u. A més, va perdre fins a 14 pilotes i la seva aportació en gols esperats (xG) tot just va arribar als 0,05, una xifra molt allunyada del que s'espera d'una estrella de talla mundial.
Els dubtes sobre el seu paper van quedar reflectits a les xarxes socials, on el comentari de Carme Barceló es va tornar ràpidament viral. La periodista va escriure: “El partidito de Vinicius… 🤦🏻♀️”, un missatge breu però contundent que reflecteix el sentir de gran part de l'afició. Molts seguidors van interpretar aquestes paraules com un altaveu del que pensen: Vinicius sembla més pendent de protestar que de marcar diferències sobre la gespa.
Comparació amb Mbappé i Brahim
El contrast amb la resta de l'atac blanc va ser evident. Mbappé no només va marcar el gol de la victòria, també va assumir la responsabilitat ofensiva i es va mostrar com a líder indiscutible. Brahim Díaz, titular a la dreta, va aportar mobilitat i energia, fet que va augmentar la sensació d'apatia en Vinicius. L'aparició de Franco Mastantuono a la segona meitat va afegir encara més competència en un front ofensiu on el brasiler ja no té assegurat el cartell d'intocable.
Aquest inici genera un debat important al voltant de la seva figura. Vinicius va ser clau en la conquesta de Champions passades, però en els darrers mesos el seu rendiment ha caigut. Tot i que Xabi Alonso confia a recuperar-lo, la paciència de la graderia comença a esgotar-se. El Real Madrid no es pot permetre que un dels seus futbolistes més talentosos es desconnecti just quan l'exigència és màxima en totes les competicions.
El calendari apreta i diumenge vinent els blancs visiten el Real Oviedo al Carlos Tartiere. Serà una nova oportunitat perquè el brasiler recuperi confiança i torni a ser aquell atacant diferencial que tants partits va desequilibrar en el passat. En cas contrari, l'ombra de la suplència podria començar a acostar-se més del que s'esperava.
La frase de Carme Barceló ha estat clara, i molts aficionats hi coincideixen: el Real Madrid necessita el Vinicius decisiu, no la versió apàtica que vam veure davant Osasuna. La temporada tot just comença, però el marge d'error és mínim en un equip que aspira a tot.