El futur de Marc Casadó ha generat molts titulars els últims dies. El jugador format a La Masia, de la pedrera del Barça, interessa a diversos equips. Tanmateix, des de sectors de l'entorn blaugrana comencen a sorgir veus contundents. Una d'elles és la d'Albert Blaya, analista respectat, que no dubta a posicionar-se.
Per a Blaya, pensar només en el curt termini seria un error greu. “El Barça ha de planificar els pròxims deu anys, no només un”, va afirmar. Amb aquestes paraules, va deixar clar que la continuïtat del jugador és estratègica. Un avís que va més enllà de la immediatesa econòmica del club.
Una postura diferent de la d'Àlex Delmàs
Dies enrere va ser Àlex Delmàs qui es va pronunciar sobre el tema. També va defensar que Casadó representa valors de pedrera irrenunciables per al Barça. Però la diferència és que Blaya eleva encara més l'exigència. Segons ell, ni tan sols s'hauria de posar preu a la possible sortida del jugador.
En aquest sentit, recalca que fixar un valor de trenta milions és absurd. Considera que un talent d'aquesta projecció no ha d'entrar en subhastes. Si el club cedeix, perdrà molt més que un migcampista prometedor. Perdrà identitat, coherència i futur competitiu al cor de l'equip.
Una temporada plena de dubtes i moltes alternatives
La realitat, però, és que Hansi Flick té sobrepoblació a la medul·lar. Pedri, Gavi, De Jong o fins i tot Fermín López apareixen per davant. Això fa que Marc Casadó gairebé no hagi comptat a l'inici de la Lliga. Una situació que encén la incertesa sobre el seu paper durant aquesta campanya.
Però Blaya insisteix a no deixar-se portar per aquesta conjuntura immediata. Assegura que un jugador de la pedrera necessita confiança, minuts i continuïtat progressiva. I recorda que molts referents històrics del Barça també van començar amb papers secundaris. La clau és la paciència i la visió a llarg termini de la direcció esportiva.
Interès de diversos clubs, però la convicció és clara
Mentrestant, equips com Wolverhampton, West Ham o el Betis segueixen atents. Les seves propostes podrien rondar les xifres que el Barça considera acceptables. Tanmateix, Blaya recalca que cap quantitat pot compensar la pèrdua esportiva. Ni tampoc la pèrdua d'un model que defensa la pedrera.
Segons el seu parer, els comptes s'han de resoldre amb altres operacions menys doloroses. I adverteix que el barcelonisme ja ha vist prou errors recents. Vendre jugadors amb futur per fitxar pegats temporals mai va funcionar. Aquesta dinàmica va acabar debilitant més la plantilla en comptes d'enfortir-la.
Blaya posa l'accent en la identitat culer
El discurs de Blaya connecta amb la sensibilitat de gran part de l'afició. Els socis i seguidors del Barça volen veure jugadors de la pedrera consolidant-se al primer equip. No accepten que joves com Casadó marxin per motius estrictament financers. I menys encara quan es tracta d'un perfil tan necessari.
Per a Blaya, Casadó no és només un migcampista defensiu. És un símbol d'allò que representa La Masia per al món. Sacrifici, tàctica, intel·ligència i compromís amb l'escut per damunt de tot. Un mirall on mirar-se per a generacions futures de futbolistes.
Un futur que no s'ha d'hipotecar
El missatge de Blaya és ferm i sense matisos. El Barça no pot vendre Marc Casadó sota cap circumstància. Mantenir-lo és apostar pel futur de l'equip i del projecte. Deixar-lo marxar seria hipotecar una dècada d'estabilitat al centre del camp.
El temps dirà si el club escolta les recomanacions de veus autoritzades. El que està clar és que la figura de Casadó divideix opinions. Per a alguns és un actiu econòmic, per a d'altres és patrimoni esportiu. I Blaya no té dubtes: Casadó no es ven, ni per trenta milions.