El segon cap de setmana d'agost ha arribat amb la primera gran onada de calor del mes, la segona de l'estació. Des de dissabte, la conca interna catalana ha afrontat temperatures extremes que, en general, acceleren la pèrdua d'aigua als pantans. Tanmateix, el balanç d'aquests tres dies sorprèn per la seva moderació.
Dissabte el descens mitjà va ser de -0,16 %, diumenge de -0,15 % i avui dilluns s'ha repetit exactament la mateixa dada. En conjunt, des de divendres la pèrdua és de tot just mig punt, deixant les reserves totals en un sòlid 75,75 %. Una xifra esplèndida tot i portar diverses jornades consecutives sense guanys de capacitat, sense tenir en compte, evidentment, el transvasament de Siurana a Riudecanyes.
Un sistema que segueix mostrant fortalesa
Aquesta estabilitat confirma que el sistema català manté un marge important fins i tot en condicions adverses. El bon estat amb què es va arribar a l'agost, gràcies a les pluges de primavera i a una gestió preventiva efectiva, està permetent travessar jornades d'alta demanda sense que l'impacte sigui crític. La majoria d'embassaments han registrat descensos petits, amb variacions que, en ple estiu, serien impensables en altres anys de sequera.
Darnius Boadella ha perdut vuit dècimes i es queda al 64,18 %. Sau ha cedit una mica més d'un punt i se situa al 63,38 %. Foix, que sol presentar variacions més acusades per la seva mida i ús regulador, ha baixat fins al 95,12 %. La Baells segueix molt alta amb un 88,90 %, i la Llosa del Cavall tot just ha perdut una dècima, mantenint-se al 83,97 %. Sant Ponç registra un lleu descens i queda al 88,91 %.
Enmig d'aquesta dinàmica, les dades de Siurana i Riudecanyes no segueixen el patró climàtic. La baixada de dos punts a Siurana i la pujada propera a quatre a Riudecanyes tenen un motiu diferent: el transvasament d'aigua autoritzat per l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquesta operació, que mou recursos del Priorat al Baix Camp, ha generat un fort rebuig a la zona afectada i ja ha provocat protestes a la presa de Siurana. El debat sobre la seva conveniència segueix obert, mentre l'impacte en les xifres diàries d'ambdós embassaments és evident.
La dada que trenca la lògica de la calor
D'entre tots aquests moviments, un dels grans embassaments de la conca interna ha aconseguit una cosa que semblava impossible en ple agost: no perdre ni una sola dècima. Des de divendres, la seva capacitat s'ha mantingut exactament igual, desafiant l'efecte combinat de l'onada de calor i del consum propi d'aquestes dates. Es tracta de Susqueda, que es manté al 80,79 % i es consolida com un exemple de gestió i resistència. La seva capacitat de regulació i la manera com s'administra el cabal el converteixen en un cas singular dins el sistema català.
El comportament de Susqueda no només és una gran notícia puntual. És un reflex que la conca interna catalana, en general, està afrontant l'estiu amb una estabilitat que no es veia en anys de sequera. Si es manté aquest ritme de descens tan moderat, la regió podria arribar al setembre amb nivells molt superiors a la mitjana històrica recent, garantint marge per a l'inici de la tardor fins i tot si les pluges es retarden.