Els estius sempre venen carregats de reptes televisius, i aquest any TV3 ha viscut una de les seves grans proves. El documental “Sol a Groenlàndia”, part de la sèrie “Nits sense ficció”, ha punxat en audiència, tot i el sòlid rendiment d’“Atrapa’m si pots”. El curiós és que l’error no és en el concurs d’estiu, sinó en l’aposta per una producció narrativa pausada i íntima que no ha aconseguit connectar en prime time.
La dura ensopegada de “Sol a Groenlàndia”
El passat dimecres 16 de juliol, TV3 va emetre “Sol a Groenlàndia” dins de “Nits sense ficció” al voltant de les 22 h. La programació mostrava un viatge introspectiu cap al nord, un relat solitari que no va ressonar en masses. Les xifres, segons diversos mitjans, van quedar molt per sota del percentatge habitual de la cadena. El format documental no va aconseguir trencar la franja, ni encendre l’interès a les xarxes socials, on amb prou feines van sorgir mencions entusiastes, i cap amb viralitat.
Aquest cas contrasta amb l’estabilitat que ha demostrat “Atrapa’m si pots”, que continua congregant una audiència fidel. Aquesta fidelitat demostra que la fallada no és de l’espectador, sinó de l’encaix de la proposta en l’horari i entorn estival.
Programes que sí que triomfen al juliol
Mentre TV3 patia la caiguda amb el seu documental, el concurs “Atrapa’m si pots” es va mantenir estable en quota. Va puntuar prop del 22 % de share i fregant els dos milions d’espectadors la primera setmana de juliol.
Segons Barlovento, el dilluns 7 de juliol va liderar el prime time autonòmic. El dissabte 12 de juliol “Telenotícies Cap de Setmana” va assolir un 26,2 % i 408.000 espectadors, tot i que en línia amb el concurs. És evident que l’audiència sí que troba el seu espai a TV3, però no en els productes de llarga durada amb ritmes pausats.
Reaccions des de TV3 i anàlisi estival
Fonts internes de TV3 consultades per la mateixa cadena asseguren que “la resposta ha estat inferior a la prevista, però els documentals de la línia ‘Sense ficció’ tenen un altre ritme". Assumeixen que el prime time d’estiu exigeix propostes més dinàmiques.
No existeixen declaracions d’experts sobre el fracàs específic del documental. Tanmateix, analistes d’audiències citen el comportament típic de l’estiu català, on el televident busca entreteniment lleuger i alternatives fora de pantalla.
A les xarxes, alguns comptes d’espectadors crítics van apreciar el valor visual del documental. Així i tot, van lamentar que no hi hagués elements que convidessin a compartir clips o reaccions, quelcom clau per créixer en plataformes digitals.
Per què va flaquejar el documental de TV3?
El viatge a Groenlàndia, tot i ser visualment bell, no oferia càrrega emocional immediata ni narrativa de ritme accelerat. A televisió, on l’estiu escurça la tolerància davant peces contemplatives, els resultats no van fallar. La peça va mancar de valents ancoratges socials a l’inici i no va generar prou debat en entorns com X o Instagram.
Per contra, el concurs continua capitalitzant l’emoció del minut i aposta per una connexió senzilla amb l’espectador, recolzada per mecàniques fàcils i participants propers.
Pròxims passos i horitzó estival
TV3 podria replantejar la seva estratègia d’estiu en documentals. Potser retallar la durada, incorporar connexions amb xarxes en directe o incloure debats post-emissió. Això ajudaria a generar vincle i conversa digital.
Al marge d’això, la cadena manté ambdues apostes. “Sol a Groenlàndia” trobarà el seu espai en espectadors més especialitzats. Mentrestant, “Atrapa’m si pots” continua sent el seu ancoratge d’audiència.