Al cor d'un estiu on l'amenaça del foc sembla que assetja cada racó dels nostres boscos i camps, el debat sobre com s'enfronta el país als incendis forestals torna a prendre protagonisme. Les imatges de cels tenyits de taronja, el fum visible des de quilòmetres i la incertesa de moltes famílies formen part ja de l'imaginari col·lectiu català. Però, realment la societat és conscient de quina és l'arrel del problema i de les solucions possibles?
La gestió del territori, clau en el risc d'incendis
Quan es parla d'incendis forestals a Catalunya, poques vegades s'aborda la veritable dimensió del problema més enllà de l'espectacle visual o el desplegament de mitjans. Segons dades oficials i testimonis recents d'experts com Francesc Mauri, meteoròleg i gran coneixedor del medi rural, la qüestió va molt més enllà de la mera resposta dels serveis d'emergència.
En el seu darrer missatge, Mauri llança una reflexió contundent: la capacitat dels Bombers de la Generalitat i dels equips professionals com Agents Rurals o ADF té un límit físic i humà. No es tracta només d'actuar quan el foc ja està desfermat, sinó d'apostar per un model de gestió territorial que redueixi el risc des de l'arrel.
Tal com recordava Mauri en resposta a l'anàlisi de l'usuari 'Lo Tractor Rosa', gran part de la superfície cremada en incendis com el recent d'Els Ports correspon a camps abandonats i antigues zones de cultiu. Aquest patró es repeteix any rere any: a mesura que desapareixen els pagesos (agricultors) i s'abandona la gestió extensiva del camp, el mosaic rural es converteix en un continu de massa forestal, molt més vulnerable i propens a focs incontrolables.
L'abandonament rural no només impacta en l'economia local, sinó que agreuja els episodis d'incendis, fent que cada estiu la situació sigui més crítica.
La meteorologia i els factors que agreugen els episodis de foc
L'estiu de 2025 està mostrant de nou la combinació de factors que converteixen Catalunya en una regió d'alt risc. Les onades de calor persistents, les nits tropicals i la sequera acumulada afavoreixen l'aparició d'episodis d'altíssima combustibilitat. L'absència de pluges significatives en àmplies zones, especialment al sud i ponent, està deixant els sòls i la vegetació en condicions extremes. En aquest context, qualsevol espurna, sigui natural o provocada, troba el terreny perfecte per avançar amb rapidesa.
A més, el vent juga un paper determinant. Episodis de mestral o garbí poden disparar la virulència d'un incendi en qüestió de minuts, complicant la tasca dels equips d'extinció. Els experts insisteixen en la importància d'analitzar els models meteorològics locals per anticipar aquestes situacions i planificar amb antelació les mesures de prevenció i alerta. Tanmateix, com assenyala Mauri, sense una base sòlida de gestió agroforestal i silvícola, els models meteorològics poc poden fer per si sols per evitar la tragèdia.
El paper insubstituïble de pagesos, ramaders i silvicultors
La clau del missatge de Francesc Mauri, que tantes veus al món rural comparteixen, rau en el fet que només amb pagesos, ramaders (sobretot extensius) i silvicultura es pot protegir realment el territori. Aquesta afirmació, lluny de ser una simple consigna, recull una realitat que els incendis demostren any rere any: on hi ha mosaic agrícola, pasturatge i activitat humana activa, el foc troba més barreres naturals i menys continuïtat de combustible.
Tanmateix, la pèrdua d'aquestes activitats tradicionals afavoreix l'acumulació de material sec i la formació de grans masses forestals contínues, autèntics polvorins a mercè del clima extrem. De fet, la meteorologia per si sola no explica la dimensió dels incendis: és el binomi gestió del territori-clima el que determina l'abast real de cada episodi.
Recomanacions a les autoritats
L'impacte del canvi climàtic en la meteorologia de Catalunya és cada cop més evident i es tradueix en estius més llargs, temperatures extremes i sequeres cròniques. Davant d'aquest escenari, la prevenció pren més importància que mai. Els experts recomanen reforçar la col·laboració entre administracions i sector rural, apostar pel retorn de la gestió agrícola i ramadera extensiva i recuperar la cultura del mosaic rural. Paral·lelament, la ciutadania ha d'estar alerta i extremar les precaucions davant qualsevol activitat de risc, especialment en dies d'alerta màxima.
La reflexió final de Francesc Mauri és clara: el futur dels boscos i del paisatge català passa, irremeiablement, per retrobar l'equilibri entre natura i activitat humana. Només així es podrà minimitzar l'impacte d'uns incendis que, d'una altra manera, seguiran sent una amenaça recurrent per al país.