La tarda del dijous 8 de maig quedarà gravada en la història del Vaticà com el dia en què el cardenal Robert Prevost, un nord-americà de perfil discret però ferm, va ser elegit nou pontífex. El favorit en totes les travesses, el cardenal italià Pietro Parolin, semblava encaminat al papat. Però, contra tot pronòstic, l'Esperit Sant, o almenys els vots dels cardenals, es van decantar per un altre camí.
Un conclave sota pressió
Durant el segon dia de votacions, la tensió era evident entre els 133 cardenals electors.L'Església catòlica afronta un període especialment delicat: escàndols financers, pèrdua de fidels a Occident, tensions internes sobre reformes i el paper de la dona, tot emmarcat en un món més polaritzat.
Parolin, secretari d'Estat del Vaticà durant el papat de Francesc, era considerat un candidat sòlid, experimentat i amb ampli suport, sobretot en el bloc europeu. En la tercera votació va acumular 49 vots, mentre que Robert Prevost en va aconseguir 38. Els 89 necessaris per assolir els dos terços encara semblaven llunyans per a qualsevol candidat.
El gir estratègic
Segons va revelar aquest divendres el diari italià Il Corriere della Sera, el punt d'inflexió va ocórrer just després d'aquesta tercera votació. Parolin, conscient que la seva candidatura s'estancava, va optar per un gest d'humilitat que canviaria el curs del conclave. Com a president del conclave, tenia una visió clara de la dinàmica interna i va saber veure que el seu suport no creixeria més enllà dels 50 vots.
Lluny d'abandonar, es rumoreja que Parolin va encoratjar els seus suports a traslladar el seu vot cap a Prevost, el segon candidat amb més opcions, i el perfil més conciliador i moderat del qual podia estendre ponts entre les diferents sensibilitats eclesials.
Un resultat que recorda al de 2013
La història es repeteix. El 2013, el papa Francesc va ser elegit de manera similar en la cinquena votació, després de superar l'aleshores favorit Angelo Scola. Aquesta vegada, la quarta votació va ser suficient per consolidar una majoria àmplia a favor de Prevost, que va adoptar el nom de Lleó XIV.
El nom és també simbòlic: una elecció que no es produïa des del segle XIX i que evoca temps de reforma i fermesa. Lleó XIV es presenta com un continuador de Francesc, però amb un tarannà encara més moderat i un enfocament marcat pel diàleg i la descentralització del poder eclesiàstic.
El seu primer missatge com a papa
Durant la seva primera missa celebrada aquest divendres a la Capella Sixtina, el nou pontífex va llançar un missatge directe i ferm: "Avui, en molts llocs del món, la fe cristiana és vista com un absurd, com cosa de persones febles o ignorants". Amb paraules serenes, però contundents, va urgir els fidels i l'Església a anunciar l'Evangeli fins i tot en els contextos més hostils.
El detall decisiu revelat
La dada més important revelada aquest divendres per Il Corriere della Sera va ser que en la tercera votació, Prevost va obtenir 38 vots enfront dels 49 de Parolin.No obstant això, Parolin va reconèixer que no aconseguiria els 89 necessaris i va decidir fer un pas al costat. En la quarta votació, Robert Prevost va superar aquesta xifra i va ser elegit papa.