La visita de Salvador Illa al complex central dels Mossos d'Esquadra a Egara aquest dimecres no ha estat res més que un exercici de simbologia buida, allunyada de les necessitats reals del cos policial i de la ciutadania catalana. Enmig de la crisi oberta per la fallida operació per detenir Carles Puigdemont, el president de la Generalitat ha volgut mostrar públicament un suport que, si bé pot ser benintencionat, no sembla anar més enllà d’una cortina de fum per amagar problemes profunds que no s’estan abordant de manera efectiva.
Salvador Illa, en la seva primera visita oficial com a president, s’ha limitat a fer una declaració institucional plena de frases fetes i buides de contingut real. "Reconèixer la feina dels Mossos" i garantir que puguin treballar "lluny de la confrontació política" són paraules que sonen bé en un discurs, però que no ofereixen solucions concretes a un cos policial que es troba en el centre d’una tempesta política i operativa.
El nomenament de Núria Parlon com a nova consellera d’Interior i la seva acceptació d’un Major Trapero, envoltat de controvèrsia pel seu passat i les seves connexions polítiques, no fan més que afegir més incertesa a una situació ja de per si tensa. La pregunta que molts es fan és si Parlon ha tingut realment llibertat per escollir el seu equip, o si ha estat una decisió imposada des de les altes esferes del govern, posant en dubte la seva capacitat de liderar amb autonomia. Aquest dilema, lluny de ser un detall menor, podria desencadenar futures crisis de govern amb els Mossos com a epicentre.
A més, la resposta dels sindicats policials a la invitació per participar en l’acte a Egara ha estat clara i contundent. El Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya (SEGCAT) ha refusat participar en aquesta "festa", com ells mateixos l’han qualificat, argumentant que no volen que la seva imatge sigui utilitzada per a fins polítics. Aquest gest demostra un malestar creixent dins del cos policial, que no pot ser ignorat ni dissimulat amb actes simbòlics.
En lloc de gestos i paraules buides, el que es necessita urgentment és una revisió profunda i honesta dels errors que han portat als Mossos a aquesta situació. És imperatiu abordar les divisions internes, les tensions polítiques i les deficiències operatives que han quedat al descobert en els darrers temps. Sense una acció decidida i reformes reals, la confiança en els Mossos —i per extensió en el govern d'Illa— continuarà erosionant-se.
Salvador Illa ha anunciat una ampliació de la plantilla del cos fins als 22.000 agents d’aquí al 2030, però caldrà veure si això es tradueix en una millora efectiva de les capacitats operatives del cos o si, de nou, ens trobem davant d’un altre anunci grandiloqüent que no aborda els problemes estructurals. Catalunya necessita una policia eficaç, preparada i independent, no utilitzada com a peó en les batalles polítiques.
En resum, la visita d’Illa a Egara ha estat una oportunitat perduda per mostrar un lideratge ferm i resolutiu. En comptes de prendre mesures concretes per enfortir el cos policial i corregir els errors del passat, el president s’ha limitat a gesticular davant les càmeres, mentre els problemes reals continuen sense resoldre’s. Els Mossos d'Esquadra i la societat catalana mereixen més que això.