Una dona en un podi parlant amb un micròfon i un home en un cercle vermell a la cantonada superior esquerra.

Sílvia Orriols fulmina David Cid amb sarcasme

La diputada independentista deixa en ridícul el dirigent woke

La diputada Sílvia Orriols ha desplegat avui un arsenal d'ironia al Parlament, dirigint-se a David Cid amb una rèplica tan afilada que ni les millors capes de maquillatge que, segons ella, el seu partit aplica als problemes socials podrien dissimular. En comentar la moció presentada per Cid sobre la pobresa infantil, Orriols ha fet una ullada al document i, amb un somriure sorneguer, ha disparat: "He hagut de mirar dos cops el nom de la capçalera per veure si era una moció seva o de la il·lustríssima Síndica de Greuges. Potser el denunciaran per plagi, senyor Cid."

Orriols, que no perd passada, ha continuat, recordant-li a Cid que va ser gràcies a Salvador Illa i el suport del  PSC que ara pot gaudir de més assessors, i amb ells una "allau d’idees" que, pel que sembla, es limita a reescriure propostes d’altres. "Evidentment que la pobresa ens amoïna, i la dels infants encara més, però vostès semblen obsessionats amb maquillar-la amb doble capa de coloret subvencionat", ha etzibat, amb un to mig burleta.

Una dona parlant a un podi de fusta amb un fons de panells de fusta.
Sílvia Orriols | Parlament

Però l'atac ha agafat encara més força amb una metàfora vestida de conte. "Hi havia una vegada en un país llunyà, 200 ciutadans rics que vivien en pau… Fins que va arribar un governant amb un pla revolucionari: augmentar els impostos per acollir amb luxes els 20 forasters que hi arribaven sense recursos. I així va ser… Fins que n’hi van arribar 20 més, i després 20 més… Fins que els rics ja no eren rics, i ningú no podia pagar la festa. Senyor Cid, vostè és aquest governant."

Amb aquesta història, Orriols ha volgut il·lustrar el que considera la irresponsabilitat de carregar l'Estat amb un sistema de subsidis que, lluny de solucionar la pobresa, condemna tothom a la dependència. "Per què anar a treballar si et paguen per quedar-te a casa? Per què buscar feina si l'Estat cobreix les extraescolars i el menjador? Això no és ajuda puntual; és crear una societat subsidiada i cronificada en la pobresa."

I amb una picada d'ullet final, Orriols ha rematat l’argument amb sarcasme: "Pot continuar reclamant taules d'experts, comitès i observatoris per col·locar els amics i familiars en nòmina, però si no van a l'arrel del problema, aviat no hi haurà rics per mantenir aquest festival d'impostos."