El Parlament de Catalunya, en la XV Legislatura, sota la presidència del govern minoritari del PSC, amb Salvador Illa al capdavant de la Generalitat, exemplifica un escenari de profunda decadència política. Lluny de promoure el benestar dels catalans, els partits amb representació, grans i petits, semblen més interessats en repartir-se privilegis i poder, assegurant-se la distribució de recursos públics per mitjà de pactes de conveniència que reforcen un règim establert des del 1980.
Aquest sistema perpetua l'statu quo, mantenint-se fidel a un ordre que limita els drets i interessos legítims de la ciutadania catalana, sovint exclosa del debat públic. Aquest fet es va evidenciar el Primer d'Octubre amb el menyspreu de la classe política cap a les aspiracions d'independència del poble català.
En lloc de prioritzar l'interès nacional, durant dècades, les elits han teixit una estructura de poder que actua com a mur de contenció contra qualsevol veu dissident. Aquesta teranyina de connivències no només amenaça els drets fonamentals de participació política, sinó que converteix els partits petits en còmplices dels grans, assegurant-se un avantatge en el repartiment dels recursos que els catalans paguem amb els nostres impostos.
A través de pactes de conveniència com el Pacte de la Vergonya, aquesta elit parasitària s'assegura el domini de les institucions catalanes sota coacció i amenaces. El resultat és un sistema polític que prioritza els interessos d'uns pocs per sobre de les necessitats del país, manipulant les demandes populars d'independència mentre silencia qualsevol moviment polític o social que el qüestioni.
Una xarxa clientelar sostinguda per subvencions i favoritismes
Aquesta xarxa clientelar que sustenta el poder català s'ha consolidat des del 1980 amb finançament i favoritisme estructurats. Una organització adaptativa en el temps que assegura un flux constant de recursos públics cap a entitats properes, establint així una relació de dependència amb els partits que les reparteixen. Un exemple recent ha estat la Fundació Ibn Battuta, que, malgrat la controvèrsia generada per la seva proximitat al govern del Marroc, ha rebut més de 230.000 euros de fons públics en els darrers tres anys. Recursos de tots que podrien destinar-se a necessitats essencials són desviats per perpetuar aquest sistema clientelar dins del Parlament i el Govern de la Generalitat.
L'estratègia del bloqueig i la coacció
El cordó sanitari, conegut també com el "Pacte de la Vergonya", és una eina usada tant per Espanya com per les classes dirigents catalanes per preservar aquesta estructura de poder. Presentat com una mesura per protegir els catalans de Sílvia Orriols, realment és un mur de contenció política i social que respon a una agenda de protecció dels interessos establerts i la submissió de Catalunya a Espanya. Partits com PSC, Junts per Catalunya, ERC, Comuns i CUP han dissenyat aquest pacte per limitar l'activitat d'Aliança Catalana i de qualsevol veu que els exposi públicament.
Durant el Debat de Política General, Junts per Catalunya va patir pressions per votar en contra d'una proposta d'Aliança Catalana sobre la DUI i les lleis de transitorietat jurídica relatives al Primer d'Octubre. Junts va optar per abstenir-se, cosa que va provocar crítiques dels altres signants del pacte, posant de manifest com la coacció política marca l'actuació antidemocràtica d'aquests partits, també a nivell intern.
El paper de la Mesa del Parlament: protecció i impunitat
La Mesa del Parlament presidida per Josep Rull de Junts per Catalunya, actua com a garant visible i implacable del sistema. En lloc de garantir la imparcialitat i la representació de totes les veus, la Mesa esdevé una eina per mantenir el repartiment de poder, càrrecs i subvencions sense oposició. Els seus membres s'asseguren que els acords polítics es compleixin i que les veus dissidents siguin silenciades, perpetuant una estructura paral·lela que ha esdevingut norma dins la política catalana. Aquesta impunitat facilita que qualsevol intent de denúncia sigui desactivat abans de generar cap resposta, convertint el Parlament en una estructura impermeable, allunyada de tot tipus de fiscalització, inspecció i control.
La desafecció política i el càstig ciutadà
El resultat de tot plegat és un desastre per al país. Aquesta teranyina de poder no només impacta en la gestió pública diària, sinó que també frustra els anhels de llibertat dels catalans i la seva confiança en les institucions.
En moments de crisi, és especialment preocupant que els recursos públics continuïn destinant-se a mantenir una estructura de poder que beneficia una minoria privilegiada. Si no hi ha un canvi profund en la distribució dels recursos públics i un compromís real amb la transparència, aquest sistema clientelar continuarà enfonsant la credibilitat del Parlament i perpetuant un cercle viciós de favoritisme per sobre de la democràcia i les necessitats del país.