Paula, coneguda a les xarxes com @supercursi, s'ha fet tristament cèlebre pels seus recurrents atacs contra Catalunya i la seva cultura. En els darrers dies, ha tornat a incendiar X (Twitter) amb una publicació on es burla directament de la Diada Nacional de Catalunya, la festa més significativa del poble català.
"Celebren com la seva festa més gran una cosa que es diu la Diada, recordant com es van retirar d'una batalla. Ni tan sols van perdre, es van retirar!", ha escrit, carregant amb menyspreu i ignorància contra una data històrica profundament sentida.
Els antecedents: insults i desinformació
Fa només uns dies, ja va protagonitzar un episodi agre amb tuits on va menysprear la llengua catalana, el moviment independentista i fins i tot es va burlar d'expressions comunes de la llengua. Les seves paraules van generar una allau de respostes, moltes d'elles intentant explicar amb arguments la riquesa de la història catalana.

Un dels fils més destacats va ser el de l'historiador J. Lluís Arbós, que va desmuntar una per una les seves afirmacions: va recordar que l'himne argentí va ser compost per un català, Blai Parera i Moret, i que la seva estructura musical és, irònicament, la d'una sardana, la dansa nacional catalana.
També li va explicar que molts termes quotidians a l'Argentina, com "flassada" o "pam i pipa", provenen del català, per influència directa de la immigració. I que fins i tot el barri de Montserrat a Buenos Aires es diu així en honor a la patrona de Catalunya. Va ser una resposta serena, contundent i documentada.

Una estratègia per guanyar seguidors
Malgrat l'evidència històrica, Paula ha decidit continuar amb la seva campanya de burla. El que inicialment semblava un exabrupte aïllat, s'ha convertit en una estratègia sostinguda de provocació. Aprofitant l'algoritme de les xarxes, llença atacs que sap que seran virals, generant reaccions, discussions i visualitzacions.
Alguns usuaris li han respost dient que no representa la diversitat ni el respecte per la història que caracteritzen gran part de la societat argentina. L'han acusat de fer el ridícul i d'utilitzar la catalanofòbia com a moneda de canvi per cridar l'atenció.
La Diada, una commemoració de resistència
La burla sobre la Diada ha estat el colofó per a molts. El que Paula ignora —o fingeix ignorar— és que la Diada de l'11 de setembre no celebra cap "retirada" ni molt menys una "derrota orgullosa". És una jornada de memòria i dignitat, que recorda la caiguda de Barcelona el 1714 durant la Guerra de Successió Espanyola.
Celebrar la Diada no és un gest de mediocritat, com diu Paula, sinó de memòria històrica i compromís amb la llibertat. En tot cas, no se celebra perdre, sinó haver resistit amb dignitat fins al final, i no haver oblidat, més de tres segles després, aquella lluita per mantenir institucions pròpies, llengua i autogovern.
Entre la ignorància i la provocació
Insulta, provoca, simplifica i tergiversa. Però davant la mentida i la ignorància, la història, les dades i la cultura sempre acaben imposant-se'l. La Diada seguirà sent, amb Paula o sense ella, una de les expressions més vives de l'esperit d'un poble que no oblida, i que, a diferència del que ella suggereix, no es rendeix mai.