La història dels pobles no s'esborra amb insults ni ignorància. Ho ha demostrat amb brillantor l'usuari J. Lluís Arbós en una resposta magistral a la tuitaire argentina coneguda com @supercursi, que dies enrere es va fer viral per llançar greus insults i comentaris despectius cap als catalans.
La seva actitud, clarament catalanòfoba, va encendre les xarxes. Però el que no s'esperava era que un simple fil li donés una lliçó d'història, cultura i dignitat que està sent aplaudida arreu del món catalanoparlant… i més enllà.
Una resposta carregada de fets
Tot va començar amb un missatge directe: “Benvolguda @supercursi, volia dir-te que…” Així iniciava J. Lluís Arbós la seva rèplica, que en qüestió d'hores va superar les 198 mil visualitzacions. Lluny de caure en l'insult o la provocació, Arbós va optar per una cosa molt més contundent: la història i els fets comprovables.
En primer lloc, li va recordar que l'himne nacional argentí va ser compost per un català, Blai Parera i Moret, i que, a més, la seva estructura musical està inspirada en la sardana, dansa nacional de Catalunya. És a dir, un dels símbols patriòtics més sagrats de l'Argentina té arrels catalanes.
Montserrat, flassada i pam i pipa
Li va explicar que el barri de Montserrat de Buenos Aires va ser fundat per catalans, i per això porta el nom de la patrona de Catalunya. En aquella zona, durant generacions, s'hi parlava català, i moltes paraules genuïnes de la llengua catalana s'han integrat de manera natural en l'espanyol argentí.
Per exemple, l'ús de “flassada” en lloc de “manta”, l'expressió “cap i cua” en referència als extrems d'un número o llista, o la tendresa de fer “pam i pipa” als infants petits. Expressions vives, transmeses de generació en generació, que evidencien la petjada cultural catalana a l'Argentina.
Catalans i argentins: pobles amb ànsies de llibertat
Arbós traça un paral·lelisme entre la lluita argentina per la independència i la situació actual de Catalunya. “L'Argentina es va alliberar dels espanyols, i en canvi, Catalunya —un país que va ser lliure— va ser ocupada per la força de les armes, recordant tractats com el d'Utrecht o el dels Pirineus, que van segellar el domini borbònic sobre Catalunya".
Amb això, no només denuncia la situació d'ocupació política que, segons molts catalans, encara pateix Catalunya, sinó que també reivindica el dret a la llibertat i a celebrar una autèntica Diada de la Independència, igual que ho fan els pobles lliures del món, com l'Argentina cada 9 de juliol.
El toc final: sardana contra el lleó ibèric
El moment més simbòlic va arribar amb l'explicació del mateix himne argentí. Arbós va recordar que quan Vicente López i Planes i Blai Parera van escriure la seva cèlebre composició, hi van incloure un vers demolidor: “Esquinçen l'altívol lleó ibèric.” Una clara referència al colonialisme espanyol.
I qui li va posar música? Un català oprimit per aquella mateixa potència. I no va triar qualsevol melodia: li va donar estructura de sardana, com un acte de justícia poètica, d'orgull i d'identitat.
Un final memorable
El fil acaba amb un crit de germanor i dignitat: “Visca l'Argentina! Visca Catalunya!” I amb això, la viralitat ja no va ser només propietat de l'odi, sinó de la cultura, la intel·ligència i el respecte. Perquè com va demostrar Arbós, la millor resposta a la ignorància és el coneixement.