L'apagada elèctrica continua generant incertesa. El que va començar com una simple caiguda de subministrament s'ha convertit en un fenomen complex que ha posat en alerta ciutadans, empreses i experts en seguretat. Algunes veus autoritzades comencen a plantejar escenaris que van més enllà d'un simple error tècnic.
Un escenari que Europa ja havia previst
L'analista i expert en seguretat Bruno Pérez Juncà va recordar que al juny de 2024, l'Agència de Ciberseguretat Europea (ENISA) ja havia dut a terme un simulacre sobre un possible ciberatac contra infraestructures elèctriques. Hi van participar 30 països i l'exercici va llançar conclusions preocupants.
"El 50% d'aquests països no tenien infraestructura preparada per resistir un atac. No controlaven el sistema des d'un sol punt i la seva capacitat de reacció era limitada", va explicar Pérez Juncà.
El simulacre europeu va deixar clara una realitat: un ciberatac que comprometi el subministrament elèctric no només apagaria la llum. També deixaria fora de servei comunicacions, transport, aigua i altres serveis essencials. "La caiguda de la corrent pot col·lapsar tota la societat. És un escenari que pot generar caos i pànic", va advertir l'expert.
Va ser l'apagada un atac informàtic?
Bruno Pérez Juncà va ser clar. Encara que no es pot afirmar amb certesa que l'apagada fos causada per un ciberatac, tampoc es pot descartar. "Per internet han circulat rumors sobre un grup prorús que suposadament va reivindicar l'atac. No està verificat al 100%, però no es pot ignorar", va assenyalar.
A més, va recordar que el propi disseny dels sistemes elèctrics moderns inclou un "pla B": si es detecta una amenaça o una anomalia greu, el sistema s'apaga automàticament per protegir la infraestructura. "El sistema va detectar una possible amenaça i es va desconnectar per evitar danys majors.", va apuntar.
Precedents inquietants en altres països
No seria la primera vegada que un ciberatac afecta infraestructures crítiques. El 2015, Ucraïna va patir un atac que va deixar sense electricitat a centenars de milers de persones. Més recentment, a Xile, es va registrar un incident similar. "Des de 2023, les infraestructures energètiques han patit més de 200 intents de ciberatacs. La seguretat absoluta no existeix.
L'expert va subratllar un altre factor de risc: la complexitat de la tecnologia actual. Moltes parts dels sistemes —xips, xarxes, programari— són desenvolupades per tercers. Això crea múltiples punts d'entrada per a possibles atacants. "Ningú controla tots els components de la cadena. Aquesta és la principal vulnerabilitat.
L'advertència final de Bruno Pérez Juncà
Després d'analitzar tots els factors i les dades disponibles fins ara, Bruno Pérez Juncà va llançar una conclusió que ha captat l'atenció d'experts i ciutadans: "Jo no descarto que hagi estat un ciberatac. És un escenari que ja estava previst i que pot repetir-se. L'important no és només evitar caure, sinó aprendre a aixecar-nos."
La investigació continua, però la possibilitat d'un ciberatac com a origen de l'apagada ja no és una mera especulació. És una amenaça real que Europa i Espanya han d'afrontar amb urgència.