El que va començar com un acte altruista s'ha convertit en una història de terror per a Estíbaliz Kortazar Errecatxo, una veïna de Basauri (País Basc). Aquesta dona, que col·laborava com a voluntària en una associació d'ajuda a persones sense llar, i que a més forma part (o en formava) de Sumar, va decidir a finals de 2023 llogar una habitació a un immigrant magribí de 48 anys.
Estíbaliz va treballar durant 20 anys com a administrativa per poder comprar-se el seu pis, que va adquirir el 2021. En un intent de millorar la seva situació econòmica, va decidir llogar una habitació per 350 euros mensuals. El que no s'imaginava és que aquell gest d'ajuda la deixaria sense llar, en tractament psicològic i amb un procés legal obert.
Comportaments hostils i vexacions constants
Al principi, tot semblava anar bé, però en pocs mesos l'inquilí va començar a mostrar un comportament pertorbador. Insults constants com “puta” o “gossa bruta”, insinuacions sexuals i consum de pornografia davant d'ella van ser el pa de cada dia. A més, pujava el volum del televisor a les nits, deixava llums encesos i no netejava la seva habitació.
La situació es va deteriorar fins al punt que Estíbaliz, aterrida, va abandonar el seu habitatge el passat 6 de juny. “No podia continuar vivint amb aquella por. Cada vegada que el veig, el cor se m'accelera. Estic de baixa laboral i en tractament psicològic”, explica mentre s'allotja temporalment a casa d'un familiar.
L'okupa es nega a marxar i ella continua pagant les despeses
El contracte de lloguer va acabar el gener de 2025, però l'home es va negar a marxar. Lluny de marxar, va deixar de pagar el lloguer i es va convertir en un okupa de facto. Tot i no viure ja al pis, Estíbaliz continua pagant tots els subministraments, incloent-hi més de 200 euros mensuals de llum pel consum de l'ocupant.
Va intentar dialogar amb ell en diverses ocasions, fins i tot va recórrer a un amic estranger de confiança perquè fes de mediador. L'intent va acabar en tragèdia: l'okupa el va mossegar a la cara durant una discussió, provocant-li ferides greus que van requerir deu punts de sutura.
Denúncies, vídeos repugnants i nul·la protecció
Estíbaliz va intentar demanar-li que li mostrés l'habitació per comprovar que no hi hagués desperfectes. L'home s'hi va negar, però va accedir a enviar-li un vídeo. “No vaig ser capaç de veure'l sencer de la repugnància que em va fer”, va confessar, al límit de les llàgrimes. El deteriorament de l'immoble és cada cop més evident.
L'1 de gener de 2025, Estíbaliz va acudir a la Policia. Tanmateix, els agents no van poder intervenir: no hi havia ordre judicial de desallotjament i l'okupa tenia un contracte vençut però no invalidat formalment per la via legal. Així, la víctima va quedar completament desprotegida.
Una història que reflecteix el fracàs del sistema
Avui dia, Estíbaliz paga per un habitatge que no pot habitar. La llei està del costat de l'okupa, mentre ella assumeix els costos, les seqüeles emocionals i l'abandonament institucional. “Estic pagant més de 200 euros al mes de la seva llum i ni tan sols em paga el lloguer. No tinc dret ni a tornar a casa”, denuncia amb impotència.
Aquest cas no és un fet aïllat. Reflecteix una problemàtica cada cop més estesa: l'abús de figures legals mal regulades i la manca de protecció per als propietaris. Més enllà del drama personal, és un símptoma d'un sistema que premia l'infractor i castiga el solidari.
Una lliçó cruel per a qui va voler ajudar
Estíbaliz només va voler fer el correcte. Ajudar algú vulnerable. Però aquella decisió va acabar arruïnant la seva vida quotidiana, la seva salut i la seva economia. Ara exigeix justícia i espera que la seva història serveixi per canviar unes lleis que deixen en l'abandonament persones com ella.
Mentrestant, l'okupa continua vivint còmodament al pis pel qual ella va treballar durant dues dècades. Amb llum, aigua i sense pagar ni un sol euro.