Una tarda de divendres, el preludi del descans i la desconnexió per a milers de ciutadans, es transformà en un malson d’asfalt mullat i llums de fre. El que havia de ser l’inici d’una escapada de cap de setmana es convertí en una trampa d’aigua i metall per a incomptables conductors, atrapats en una ratera a càmera lenta.
Una sobtada i intensa tempesta d’estiu desfermà el caos en una de les artèries més importants de la costa catalana, demostrant un cop més la fragilitat de la mobilitat quan la meteorologia mostra la seva cara més severa.
La paciència dels conductors s’esgotà al ritme que el cel s’enfosquia. Els eixugaparabrises, treballant a màxima velocitat, amb prou feines podien competir amb la cortina d’aigua que reduïa la visibilitat a uns pocs metres. Els plans de platja, muntanya o retrobaments familiars quedaren en suspens, substituïts per la frustració i l’avanç lent en una caravana que semblava no tenir fi.
Una trampa d’aigua en plena operació sortida
L’epicentre del col·lapse tingué lloc a la comarca del Maresme. L’autopista C-32, una via fonamental que vertebra el litoral al nord de Barcelona, es convertí en l’escenari d’una monumental retenció que superà els 10 quilòmetres. El tram afectat, comprès entre les localitats de Premià de Dalt i Argentona en sentit nord, cap a Girona, quedà completament paralitzat.
El succés, reportat pel Servei Català de Trànsit passades les sis de la tarda d’aquest divendres 25 de juliol, coincidí amb un dels pitjors moments possibles: l’operació sortida d’un cap de setmana en ple cor de l’estiu.
Milers de vehicles, carregats amb maletes i expectatives, veieren com el seu viatge s’aturava en sec. La C-32, coneguda històricament per ser la primera autopista de peatge d’Espanya i avui una alternativa gratuïta i vital a la congestionada AP-7, no pogué absorbir el doble impacte d’un volum de trànsit altíssim i unes condicions meteorològiques extremadament adverses. La imatge difosa per les càmeres de Trànsit al punt quilomètric 90, a l’altura de Premià de Dalt, era desoladora: una estampa fantasmal de vehicles aturats sota una boira densa i una pluja incessant.
El Maresme, epicentre del col·lapse viari
L’elecció de la C-32 per part de tants conductors no és casual. El seu traçat paral·lel a la costa la converteix en la ruta predilecta per accedir a les populars localitats turístiques del Maresme i la Costa Brava.
En un divendres a la tarda, la via ja suporta una densitat de trànsit molt elevada, però el xàfec sobtat multiplicà els problemes. La calçada mullada i la dràstica reducció de la visibilitat obligaren a una conducció extremadament prudent, alentint la marxa fins a desembocar en l’aturada total.
Aquest col·lapse no només afectà els viatgers que es dirigien als seus destins de vacances, sinó que també tingué un profund impacte en la mobilitat local d’una de les comarques més densament poblades de Catalunya. Els residents de municipis com Vilassar de Mar, Cabrera de Mar o Mataró, que utilitzen l’autopista per als seus desplaçaments quotidians, es veieren igualment atrapats, generant un efecte dominó que amenaçava de saturar les carreteres secundàries de la zona.
La veu de les autoritats: Crida a la prudència
Davant la complicada situació, el Servei Català de Trànsit emeté un avís clar a través dels seus canals oficials: "Molta precaució a la carretera!" Un missatge que, més enllà d’una simple recomanació, constituïa un advertiment sobre el risc real que implicava circular en aquelles condicions. Les autoritats instaren els conductors a extremar les precaucions, augmentar la distància de seguretat i adequar la velocitat a les circumstàncies de la via.
Aquest tipus d’alertes són crucials per prevenir accidents en cadena i gestionar el flux de vehicles, recomanant, en la mesura del possible, ajornar el viatge o cercar rutes alternatives segures. La ràpida difusió de la informació permeté que molts conductors encara en ruta poguessin prendre decisions informades abans de veure’s engolits pel monumental embús.