Les alarmes han saltat durant una tranquil·la jornada d'estiu. Una columna de fum ha tenyit de gris el cel d'una comarca agrícola. El foc va interrompre bruscament les feines habituals del camp. El que semblava un incident aïllat es va convertir en una seriosa amenaça. Això ha obligat a un desplegament massiu dels equips d'emergència. Els bombers han lluitat contra un enemic invisible però molt poderós: el vent.
El succés va ocórrer al terme municipal de Santa Coloma de Queralt. Aquesta localitat pertany a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà. L'avís als serveis d'emergència es va rebre a les 12:16 hores. L'alerta va arribar aquest mateix dimecres a través del telèfon únic 112. El foc es va originar en una zona de vegetació agrícola molt seca. Va afectar de ple un extens camp de rostolls.
Aquest material és el residu que queda a la terra després de la collita. Les flames també van arribar a diversa maquinària agrícola present a la zona. El foc va calcinar aquests vehicles gairebé per complet. Per als seus propietaris, suposa una pèrdua material i econòmica important.
Un desplegament contundent davant l'avanç de les flames
La resposta dels Bombers de la Generalitat va ser immediata i molt contundent. La situació comportava una evident perillositat per a la zona. Es van mobilitzar un total d'onze dotacions terrestres per a l'atac. El seu objectiu era combatre l'incendi des del primer minut. L'elecció dels efectius desplegats no va ser casual.
Entre els equips hi havia unitats del prestigiós grup GRAF. Aquests bombers són especialistes en incendis forestals de gran virulència. La seva experiència resulta clau en incendis amb comportament imprevisible.
També es van activar efectius dels equips de prevenció EPAF. La seva tasca és crucial per analitzar l'evolució de l'incendi. Estableixen les estratègies de contenció més eficaces sobre el terreny. A aquest gran contingent terrestre s'hi van sumar dos mitjans aeris.
Aquests helicòpters van treballar des de l'aire per sufocar les flames. Van atacar els punts més inaccessibles per als camions de bombers. La seva intervenció va rebaixar la intensitat del front principal del foc.
El vent, un enemic invisible a la Conca de Barberà
Els mateixos bombers van confirmar la principal preocupació de l'operatiu. El vent bufava amb ratxes d'una certa intensitat a la zona. En un incendi d'aquestes característiques, el vent és un accelerador letal. No només revifa la flama, sinó que la propaga sense control. És capaç de transportar brases incandescents a centenars de metres. Això genera focus secundaris que compliquen molt l'extinció. Un focus secundari pot posar en escac tot el perímetre de seguretat.
L'escenari, en ple mes d'agost, era extremadament delicat. La Conca de Barberà pateix la sequera i les altes temperatures. El rostoll sec es converteix en un combustible perfecte per al foc. Crema amb una rapidesa realment sorprenent en aquestes condicions. La combinació de combustible, calor i vent era un còctel explosiu. Aquesta barreja perillosa va justificar la contundent resposta d'emergències.
La ràpida actuació va aconseguir perimetrar l'incendi en poc temps. Es va aconseguir estabilitzar el seu avanç en menys de dues hores. Es va evitar així que les flames s'estenguessin a zones forestals. Una afectació del bosc proper hauria estat una gran catàstrofe.
Tot i que el perill immediat està controlat, la feina no s'ha acabat. Les dotacions continuaran remullant el terreny durant diverses hores. Han d'assegurar que no quedin punts calents sota la cendra. Aquests punts podrien revifar el foc amb una ràfega de vent.