L'avanç devastador de l'incendi de Paüls continua acaparant l'atenció de tot Catalunya. Les imatges nocturnes de les flames arrasant vessants i creuant l'Ebre han estat un dels temes més comentats a les xarxes socials, però també han obert un debat fonamental: per què el foc ha avançat de manera tan descontrolada, fins i tot saltant el riu més gran de la zona? L'explicació més tècnica i contundent l'ha donada aquest dimarts el meteoròleg Francesc Mauri, referència indiscutible en la divulgació de fenòmens extrems al país.
Un tallafoc inútil i un vent imparable
Mauri, a través del seu compte de X, ha resumit en una frase el que molts tècnics i Bombers comentaven ja sobre el terreny: “Els 100/150 metres del riu Ebre no han servit com a tallafoc. El mestral ha estat el gran enemic”. La seva anàlisi és clara i directa, posant el focus en el paper determinant d'aquest vent sec i fort que ha bufat amb ratxes de fins a 90 km/h durant la nit. Un cop més, la meteorologia ha jugat en contra i ha condicionat totalment l'evolució d'un incendi que, en tot just 24 hores, ha devastat més de 2.300 hectàrees, moltes d'elles dins del Parc Natural dels Ports.
La nit ha estat desoladora, especialment a Tivenys i a l'altra banda de l'Ebre, on molts veïns han vist com les flames creuaven sense aturador, alienes a qualsevol barrera natural o artificial. Les imatges, compartides per veïns i equips d'emergències, mostren un horitzó completament vermell i columnes de fum que s'han pogut divisar des de desenes de quilòmetres a la rodona.

L'esperança en el canvi de vent: de mestral a marinada
La previsió meteorològica de Francesc Mauri, però, deixa una petita finestra a l'esperança. Segons l'expert, està previst que durant la tarda el mestral doni pas a la marinada, el vent humit típic de la zona que podria aportar una major estabilitat i facilitar el control de l'incendi per part dels equips d'extinció. El mateix Mauri ho expressa amb claredat: “Tant de bo serveixi per a l'estabilització com per al posterior control”.
A l'espera d'aquest canvi, els Bombers de la Generalitat, la Unitat Militar d'Emergències i tots els dispositius de seguretat continuen treballant sense descans. La situació continua sent crítica i els confinaments es mantenen a la majoria de municipis afectats, amb milers de persones pendents de l'evolució del fum i el foc.
Un incendi imparable i un estiu per a la història
El cas de l'incendi de Paüls és, ja a hores d'ara, un dels episodis més brutals dels últims anys a Catalunya. Ni l'amplada del riu Ebre ni els dispositius preventius han pogut contenir l'avanç del foc en un escenari on el vent ha estat l'autèntic protagonista i el gran enemic de l'extinció. La combinació de sequera extrema, temperatures elevades i la imprevisibilitat del mestral han estat una tempesta perfecta perquè el desastre es multipliqués.
A mesura que avança l'estiu, l'emergència al Baix Ebre es converteix en un avís clar de la necessitat de reforçar la prevenció, la gestió forestal i la comunicació meteorològica. L'explicació de Francesc Mauri, senzilla però rotunda, ajuda a entendre la dimensió real d'un incendi que quedarà gravat a la memòria col·lectiva de tota la zona i que obliga a repensar com es lluita contra el foc en condicions tan extremes.