En un matí que prometia ser corrent per a milers de conductors, una sola incidència a l'autopista va convertir un trajecte habitual en un autèntic malson. El caos es va estendre sense avisar, atrapant nombrosos vehicles en un embús monumental i alterant el ritme de tota la xarxa viària propera.
El camió avariat provoca efecte dominó de trànsit
L'episodi va començar quan un camió va patir una avaria i va quedar immobilitzat parcialment en un dels carrils de l'AP‑7 en direcció sud. Es va aturar entre Montmeló i Llinars del Vallès, en plena hora punta laboral. El vehicle es va veure obligat a aturar-se al voral dret, provocant una ràpida acumulació de trànsit en aquest tram. Segons el Servei Català de Trànsit, la congestió es va anar estenent progressivament cap a la C‑60 i la C‑17 en sentit sud.
Al cap de poques desenes de minuts, la situació es va agreujar. Les cues van superar els 17 km i van arribar a assolir els 18 km de circulació densa o pràcticament aturada. El trànsit alternatiu, en vies com la C‑32 nord, la N‑II o la C‑60, també va registrar nivells elevats de lentitud. Trànsit va recomanar desviaments des de Girona per la N‑II i C‑32 nord, i des de Sant Celoni per la C‑32 nord i C‑60, però molts conductors van quedar atrapats durant llargs minuts.
Alta densitat de trànsit amplifica l'impacte
Aquest tipus d'incidències evidencia la vulnerabilitat d'infraestructures com l'AP‑7 en moments clau del dia. Des de la seva gratuïtat, els nivells de trànsit pesant i particular han crescut significativament, cosa que intensifica la repercussió de qualsevol incident, fins i tot un aparentment menor com una avaria menor.
Les xarxes socials, especialment el perfil de Trànsit a X, van difondre imatges i actualitzacions en temps real del trànsit aturat. Es va poder comprovar com la fila de vehicles avançava al ritme de grua, mentre els professionals treballaven en la retirada del camió avariat. Tot i que les grues van arribar en poques hores, la circulació no va aconseguir normalitzar-se ràpidament.
Repercussió en trajectes locals i logística
L'episodi no només va afectar els qui viatjaven aquell matí: la congestió en aquesta artèria principal va generar efectes dominó en vies adjacents, dificultant també trajectes locals i regionals. Milers de treballadors, transportistes i repartidors van veure com les seves rutes s'allargaven, amb retards que van alterar horaris laborals i serveis logístics.
Trànsit, a través del Servei Català, va recomanar desviar el trànsit des de punts estratègics, tot i advertir que les rutes alternatives també estaven col·lapsades en trams clau. L'informe oficial va subratllar que la congestió es va mantenir fins i tot un cop retirat el camió, a causa de la densitat acumulada de vehicles. Aquest accident puntual coincideix amb la creixent atenció pública sobre el paper dels camions en la congestió viària.
Casos previs que apunten fragilitat a l'AP‑7
Des de la derogació del peatge a l'AP‑7, la presència de trànsit pesant ha augmentat. S'han multiplicat els debats sobre limitacions de velocitat, restriccions de circulació i millora del disseny d'infraestructures. Tot i que l'incident va ser protagonitzat per un camió, no és el primer de la seva naturalesa. Ja s'han registrat col·lapses per accidents a Mollet del Vallès, Sant Cugat o Barberà altres vegades.
Normalment, els accidents ja eren associats a vehicles pesants o turismes que van bloquejar carrils i van generar retencions de diversos quilòmetres. A més, en operacions sortida com en el cas de Sant Joan o en altres trams d'estiu, l'AP‑7 ha acumulat de vegades retencions de fins a 17 o més quilòmetres. Això ha portat a proposar mesures com la reducció de velocitat o carrils addicionals per a vehicles pesants en hores conflictives.