Una ovella amb una etiqueta groga a l'orella al costat de la silueta d'una persona en un camp.

Ho han amagat però ja és oficial: La nacionalitat del 'violaovelles' de Tarragona

El succés ha sacsejat la localitat de Roda de Berà

Ahir us explicàvem la dura violació que va patir una ovella a la localitat de Roda de Berà. Un home, de 47 anys, va agredir sexualment l'animal fins a provocar-li la mort. Com és habitual en aquests casos, fins fa poc no hem sabut la nacionalitat del presumpte agressor. Imaginem que per tot allò de no estigmatitzar un col·lectiu i per evitar que s'assenyalin els seus costums.

A mesura que la investigació ha avançat, les càmeres de seguretat han captat el moment dels fets. Es tracta d'un home d'origen magrebí, que va agredir sexualment de manera continuada ponis i ovelles des de 2022. Se l'acusa de maltractament animal i es creu que hauria abusat de fins a cinc animals. El pitjor dels casos va ser l'ovella, que va acabar morint.

Un cotxe dels Mossos d'Esquadra i una persona emmanillada.
Muntatge en el qual apareix un cotxe de Mossos i una persona detinguda | ACN, XCatalunya

El primer missatge d'alerta va arribar el 2022, per part del propietari d'una de les explotacions agrícoles. El propietari alertava de les ferides que un animal havia patit. Després, es va presentar una altra denúncia per part d'una altra granja de la zona i els investigadors van lligar caps.

Reacció de les xarxes socials

En les hores pròximes a la primera publicació de la notícia, diversos usuaris ja alertaven que ja es coneixia la nacionalitat i apuntaven a un origen clar. En acabat, va començar la crítica habitual i reiterada als mitjans de comunicació públics i subvencionats, que solen amagar els orígens perquè consideren que són "fets aïllats".

Debat en el periodisme (interessat) sobre mencionar o no la nacionalitat

El debat sobre la conveniència de mencionar o no la nacionalitat d'una persona detinguda o acusada d'un delicte als mitjans de comunicació és complex i abasta qüestions ètiques, periodístiques i socials. Els qui estan a favor d'incloure aquesta dada solen argumentar que forma part de la informació objectiva i rellevant del succés, ja que el públic té dret a conèixer tots els detalls per formar-se un judici complet.

Un cotxe de policia dels Mossos d'Esquadra amb gotes de pluja a la carrosseria.
Cotxe de Mossos d'Esquadra | ACN

A més, defensen la transparència de la cobertura periodística, assenyalant que l'edat, el gènere o la procedència geogràfica dins d'un mateix país també solen mencionar-se com a trets contextuals. Finalment, sostenen que, per a estudis estadístics o sociològics, la nacionalitat aporta informació valuosa amb vista a analitzar tendències o patrons delictius.

Davant d'això, els qui s'oposen a la menció sistemàtica de la nacionalitat temen que s'alimenti l'estigmatització i la xenofòbia, ja que destacar aquesta dada pot reforçar prejudicis i associar determinades conductes delictives amb el fet de ser estranger. També qüestionen la rellevància de la nacionalitat en la majoria dels casos, ja que consideren que normalment no ofereix una comprensió més profunda de per què va succeir el crim.