En un context marcat per una inflació persistent al voltant del 3–4 % anual el 2025 i un creixement del PIB estimat al voltant de l’1 %, les polítiques de suport social adquireixen una rellevància més gran. La pobresa infantil a Espanya se situa prop del 27 %, segons estudis de l’INE, fet que ressalta la urgència de mesures efectives. A més, la pujada del 9 % de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) per al 2025 evidencia un esforç concertat per compensar l’impacte del cost de la vida.
També convé recordar que, en paral·lel, es discuteix la reforma del complement per bretxa de gènere en pensions: el Tribunal de Justícia de la UE ha declarat que les condicions actuals resulten discriminatòries envers els pares, cosa que podria comportar canvis normatius.
Aquest marc permet valorar amb més perspectiva la implantació del Complement d’Ajuda per a la Infància com un instrument clau per donar suport a les famílies.
Què és el Complement d’Ajuda per a la Infància?
El Complement d’Ajuda per a la Infància (o CAPI) és una prestació mensual adreçada a menors de 18 anys, concebuda per oferir un suport econòmic addicional a les famílies vulnerables. El seu disseny contempla tres trams:
- 115 €/mes per cada menor de fins a 3 anys (1 380 €/any)
- 80,50 €/mes per cada menor entre 3 i 6 anys (966 €/any)
- 57,50 €/mes per cada menor entre 6 i 17 anys (690 €/any)
Aquestes quantitats s’apliquen en 12 pagues anuals i es poden sol·licitar de manera independent de l’IMV.
A quant ascendeix realment l’ajuda?
En el cas de menors de 3 anys, l’import anual d’1 380 € per fill converteix el CAPI en una taula de salvació per a famílies amb nadons, sobretot tenint en compte que es pot sol·licitar sense necessitat d’estar cobrant l’IMV.
Així mateix, els imports per a fills d’altres edats (3–6 i 6–17 anys) continuen sent rellevants, reduint barreres econòmiques fonamentals en llars amb diversos menors.
Requisits i condicions d’accés
Per optar al CAPI, les unitats de convivència han de complir un conjunt de criteris socioeconòmics. Aquests límits s’han acordat en base a l’IMV i s’expressen en tres variables clau:
Ingressos: no superar el 300 % dels llindars de l’IMV, segons el nombre de membres de la unitat. Per exemple:
- Un adult + un menor: fins a 28 277,34 €/any.
- Dos adults + dos menors: fins a 41 328,42 €/any.
- Patrimoni net: ha de ser inferior al 150 % d’aquests mateixos límits.
- Test d’actius: no superar 6 vegades la renda garantida de la unitat.
També s’exigeix residència legal a Espanya i formació d’unitat de convivència durant almenys sis mesos, condicions que ja són vigents des del 2022.
A més, no cal estar cobrant l’IMV: el complement es pot sol·licitar de manera independent, tot i que els beneficiaris de l’IMV també el reben d’ofici.
Covertura i profunditat real de l’ajuda
Tot i que 115 €/mes per fill petit pot semblar modest, representa un increment significatiu per a llars amb ingressos mitjans baixos. Per a una família amb dos fills menors de 3 anys, el suport arriba als 2 760 € anuals, una quantitat substancial en contextos d’inflació persistent.
Estructura de suport progressiu
El model que ajusta l’import segons l’edat del menor reconeix el cost més elevat associat a nadons i infants petits. Es tracta d’una política intel·ligent per focalitzar recursos on més es necessiten.
Sostenibilitat i repte fiscal
L’increment del 9 % de l’IMV i les quantitats del CAPI impliquen un esforç fiscal notable. El 2025, la Seguretat Social injecta suports creixents cap a famílies vulnerables, cosa que planteja un debat sobre la sostenibilitat d’aquestes mesures a mitjà termini, especialment si la crisi inflacionària continua.
Cap a una reforma estructural
L’IMV i el CAPI són exemples d’una estratègia social potent, però la seva continuïtat dependrà de l’equilibri fiscal. A més, la resolució de vulnerabilitats legals en pensions (com el complement per bretxa de gènere) serà decisiva per millorar l’equitat del sistema de benestar.