El 2024 i el que portem del 2025, l'IPC ha mantingut nivells superiors al 2 %, fet que va portar el Govern d'Espanya a revaloritzar les pensions contributives en un 2,8 %. Aquesta xifra suposa un alleujament, encara que moderat, en termes de poder adquisitiu, sobretot per als aproximadament 12 milions de perceptors.
Una dada rellevant: prop d'1,5 milions de treballadors van estar de baixa cada dia el 2024, amb un cost econòmic estimat de 30 mil milions d'euros. Aquestes xifres no només reflecteixen un impacte en els pressupostos —incloent-hi les pensions per incapacitat—, sinó també una radiografia de com certes professions exposades incrementen l'absentisme i la incapacitat laboral.
En aquest context, resulta essencial analitzar canvis normatius com l'avís recent de la Seguretat Social sobre com es pot reduir una pensió per incapacitat permanent.
Qui rep un complement del 20 % i per què?
Les pensions per incapacitat permanent contemplen quatre graus: parcial, total, absoluta i gran invalidesa. La més habitual, la incapacitat permanent total, equival al 55 % de la base reguladora. Tanmateix, a partir dels 55 anys, es pot accedir a una millora del 20 %, evolucionant així del 55 % al 75 %, si es compleixen certs criteris relacionats amb la dificultat afegida per trobar feina.
Aquest suplement no sorgeix de manera automàtica amb l'edat, sinó que requereix que el beneficiari demostri la impossibilitat efectiva de reinsertar-se al mercat laboral, a més d'estar a l'atur o “sense estar d'alta” a la Seguretat Social.
Per tant, aquesta incapacitat permanent total qualificada és una eina de protecció social adreçada a qui presenta una combinació de factors (edat, incapacitat, manca de feina) que el situa en una situació especialment vulnerable.
Quines situacions fan perdre aquest 20 % addicional?
La Seguretat Social pot suprimir aquest complement del 20 % en dos escenaris definits:
Si el pensionista inicia una activitat laboral, sigui per compte d'altri o pròpia, fins i tot si és a temps parcial. El beneficiari està obligat a comunicar aquest canvi a l'INSS. La causa és clara: si es demostra capacitat per generar ingressos, desapareix la justificació d'aquesta protecció addicional.
Quan el beneficiari arriba a l'edat ordinària de jubilació. En complir-la, la pensió per incapacitat es substitueix per la pensió de jubilació, per ser compatible una única prestació derivada del mateix règim. L'INSS aplica aquesta conversió automàticament.
Un dels aspectes més rellevants és la possibilitat legal, contemplada a l'article 163.1 de la Llei General de la Seguretat Social, d'optar voluntàriament per mantenir la pensió per incapacitat en lloc de la de jubilació si resulta econòmicament més favorable. No obstant això, aquest procés exigeix que l'interessat actuï dins dels terminis establerts.
Casos reals
Considerem “Juan”, de 58 anys, beneficiari d'una incapacitat permanent total qualificada. Si accepta una feina, encara que sigui parcial, i ho notifica a l'INSS, la seva pensió baixa del 75 % al 55 %. Si, posteriorment, torna a perdre la feina i manté els requisits, podrà promoure de nou el complement després del procediment administratiu corresponent.
En un altre supòsit, “María”, de 60 anys i en la mateixa situació, en arribar a la jubilació, veu reemplaçada la seva pensió per incapacitat per la de jubilació. Ha de decidir entre automatisme administratiu o sol·licitar, amb antelació, mantenir la pensió per incapacitat per motius econòmics.
Aquest tipus de decisions no només incideixen en l'econòmic, sinó que exigeixen una planificació acurada, assessorament legal i coneixement normatiu puntual.
Evolució de les pensions i sostenibilitat del sistema
La revalorització del 2,8 % el 2025 va beneficiar de manera homogènia totes les pensions contributives, incloses les derivades d'incapacitat. Això ha suposat un increment mensual mitjà d'uns 32 euros i un augment d'uns 600 euros a l'any per pensió.
Davant el fort pes de la despesa social, que representa prop del 30 % del pressupost i el 13 % del PIB, la Seguretat Social cerca solucions que combinin protecció, sostenibilitat i adaptació a noves realitats demogràfiques.