Barcelona no s'atura. Canvia, es transforma, es modernitza... i, de vegades, oblida. Als seus carrers històrics, els cartells de "es lloga" o "es traspassa" ja no sorprenen. Molts negocis emblemàtics han desaparegut sense deixar gairebé rastre, enduent-se amb ells retalls d'identitat i memòria col·lectiva. Especialment en barris com el Raval, on cada tancament sembla una petita derrota per als veïns que encara creuen en el comerç de proximitat.
En aquest context, els relats de resurrecció són tant escassos com valuosos. I encara més quan no venen de grans grups ni inversors amb fons darrere, sinó de persones corrents que, amb un somni entre mans i un forn encès, decideixen desafiar la lògica dels temps. Encara que, és clar, no tot va començar amb una decisió ferma ni amb un pla de negoci meditat. A vegades, les històries més dolces comencen amb una coca de Sant Joan.
Un comiat inesperat
Un matí qualsevol de juny, una jove va acudir a la seva pastisseria de tota la vida per fer un encàrrec. Tot semblava estar en ordre: l'aparador ple de delícies, l'ambient habitual, la conversa amable a l'altre costat del taulell. No obstant això, només unes setmanes després, el rumor es va convertir en notícia: el local havia abaixat la persiana. Definitivament.
El que segueix a continuació podria haver-se limitat a una anècdota trista, a una publicació més a les xarxes socials lamentant la pèrdua d'un altre tros de ciutat. Però alguna cosa va canviar. La trucada d'una extreballadora a la seva antiga cap va obrir una porta inesperada. Una porta que havia estat tancada només uns dies... i que estava a punt d'obrir-se de nou, amb més força que mai.
Joventut, passió i tradició
Darrere d'aquesta història hi ha dos noms: Anna i Judit. Amigues des de l'ESO, joves, amb poc més de 25 anys, i amb alguna cosa en comú més enllà de la seva amistat: ambdues havien començat la seva vida laboral entre vitrines plenes de pastissos i croissants. Una havia estudiat pastisseria, havia treballat a Irlanda i a l'Eixample; l'altra, curiosament, venia del món de la Física. Però les dues compartien un anhel: tornar a donar vida a aquell lloc que els havia ensenyat què era treballar amb les mans i amb el cor.
Sense grans recursos ni suports institucionals, però amb determinació, van aconseguir recuperar les claus del local a l'octubre. Un mes més tard, els forns tornaven a encendre's. Els croissants, els tortells de nata, els braços de gitano i fins i tot els bunyols de vent tornaven a les seves vitrines originals, en un local que conserva el mobiliari històric i un forn de gas que encara guarda l'ànima del passat.
Un renaixement amb sabor a història
Avui, aquestes mans tornen a pastar, enfornar i servir en un racó especial del carrer Nou de la Rambla. Ho fan en un espai que fa olor de canyella, història i orgull. Però també a celebració.
Perquè sí: contra tot pronòstic, aquest petit local del Raval compleix aquest any dos-cents anys. I gràcies a la iniciativa de dos joves valents, L'Estrella, la pastisseria més antiga de Barcelona, torna a brillar amb llum pròpia. Una proesa en una ciutat que, per fi, té una notícia dolça per celebrar.