L'economista Santiago Niño Becerra ha llançat un missatge preocupant sobre l'habitatge. Segons ell, els joves necessiten destinar més del 90% dels seus ingressos al lloguer. Una xifra insostenible que reflecteix la gravetat del mercat immobiliari actual a Espanya.
L'herència de l'habitatge de protecció oficial
Niño Becerra va recordar que entre 1955 i 1980 es va construir molt habitatge protegit. Tanmateix, la majoria estava destinada a la venda i no al lloguer. A més, els períodes de protecció eren “brevíssims”, de només deu o quinze anys.
Això va provocar que aquests habitatges quedessin aviat al mercat lliure. L'economista sosté que, si s'haguessin orientat al lloguer protegit, la situació seria diferent.Proposa que els habitatges públics tinguin períodes de protecció de 99 anys.
Una oportunitat perduda durant dècades
“Si s'hagués continuat construint habitatge públic en règim de lloguer, el gran problema actual no existiria”, va afirmar. El seu diagnòstic apunta directament a la manca de visió dels governs. L'habitatge públic va quedar relegat a un paper testimonial.
Mentrestant, el mercat privat es va consolidar com l'únic motor del sector. Això ha derivat en un escenari on els preus es disparen sense control. Els joves són els més perjudicats, atrapats entre lloguers impossibles i hipoteques inabastables.
L'economia espanyola, marcada per la incertesa
Niño Becerra no només va parlar d'habitatge, també de la situació econòmica. Va recordar que la inflació i la pujada dels aliments erosionen la capacitat adquisitiva. Les hipoteques encarides i els conflictes socials agreugen la sensació d'inestabilitat.
En aquest context, accedir a un pis es converteix en una missió impossible. Les famílies han de prioritzar despeses bàsiques, deixant poc marge per estalviar. I qui aconsegueix llogar, destina gairebé tot el seu sou a pagar l'habitatge.
El sector immobiliari espanyol viu una bombolla de preus que sembla no frenar. Els lloguers a ciutats com Barcelona o Madrid arriben a màxims històrics. Fins i tot a ciutats mitjanes, trobar pis s'ha tornat una odissea. Els experts coincideixen que la manca d'oferta pública és clau.
Una generació sense accés a la propietat
Entre sous precaris i inestabilitat laboral, la compra es converteix en una quimera. Davant d'això, l'opció més habitual és el lloguer. Però com assenyala Niño Becerra, aquest camí també resulta insostenible. “La realitat és dura”, repeteix en les seves intervencions, subratllant la magnitud de la crisi.
Per a l'economista, la solució requereix valentia i mesures estructurals. Recuperar la construcció d'habitatge públic de lloguer és imprescindible. I a més, blindar aquesta oferta amb períodes de protecció llargs, de gairebé un segle. Només així es podrà garantir que l'habitatge compleixi la seva funció social.
Un avís que no s'hauria d'ignorar
Les paraules de Santiago Niño Becerra han generat debat a les xarxes socials. Molts coincideixen que els seus advertiments són realistes i necessaris. Altres l'acusen de catastrofista, tot i que les dades semblen donar-li la raó. El cert és que el seu diagnòstic connecta amb el que viu el carrer.