L'economista Santiago Niño Becerra, conegut per haver anticipat la crisi de 2008, ha llançat un nou avís sobre el futur del sistema de pensions a Espanya. A través del seu compte de X (Twitter), l'expert ha compartit una reflexió que, lluny de passar desapercebuda, ha reactivat el debat sobre la sostenibilitat del model actual.
L'exemple alemany i el seu possible trasllat a Espanya
Al país germànic, el Parlament va introduir fa una dècada un paquet de reformes amb l'objectiu de reduir l'atur i garantir la viabilitat del sistema públic. Entre aquestes, destacaven l'augment de les cotitzacions socials, l'impuls a les agències de treball temporal i la reducció forçada de preus en alguns sectors.
Niño Becerra va recuperar recentment una frase d'Anna Lührmann, diputada de Los Verdes al Bundestag, que apuntava: “No pot ser que els joves contribuïm a les actuals pensions, que d'aquí a pocs anys haurem de pagar el doble en aportacions i, a més, haurem de contractar pensions privades”. Per a Becerra, aquesta anàlisi és “una reflexió per meditar” i posa el focus en la càrrega creixent que hauran d'afrontar els joves espanyols si no s'actua aviat.
Reformes inevitables, però polèmiques
L'economista assenyala que Espanya podria veure's obligada a seguir un camí semblant al d'Alemanya si vol mantenir el seu sistema de pensions a llarg termini. L'envelliment de la població, la baixa natalitat i la precarietat laboral dels joves dibuixen un panorama incert. Segons Niño Becerra, la solució no és senzilla, però ajornar-la només agreuja el problema.
Algunes mesures inclouen l'augment de l'edat de jubilació i la penalització de les jubilacions anticipades. Països com Dinamarca ja han fet el pas i és només qüestió de temps que Espanya segueixi aquest camí. “Diferents membres de la CEOE ja ho van apuntar fa un parell d'anys”, va afirmar en declaracions a la Cadena SER.
La reacció social no s'ha fet esperar
Molts usuaris han mostrat el seu malestar i escepticisme davant la possibilitat de pagar més i rebre menys. Un contribuent va comentar: “Els joves, com el seu nom indica, el que han de fer és treballar dur com vam fer els vells. Jo he treballat 43 anys i no em queixo”. Altres, en canvi, demanen un canvi estructural del sistema amb més visió.
Amb un deute públic elevat i un dèficit creixent, mantenir unes pensions generoses s'està convertint en una tasca complicada. Segons Becerra, el dèficit actual del sistema és de 65.000 milions d'euros, una xifra que previsiblement anirà en augment.
La rendibilitat dels plans de pensions, un altre problema
Niño Becerra també ha estat crític amb aquesta solució. Segons afirma, la rendibilitat d'aquests plans a Espanya és “molt dolenta”, i de mitjana, els espanyols amb prou feines tenen 11.000 euros acumulats en ells. Al seu parer, les gestores se'n beneficien més que els propis estalviadors.
Això porta a una doble càrrega per a les noves generacions: cotitzar més per sostenir el sistema públic i estalviar pel seu compte perquè no hi confien. Una combinació que, segons adverteix l'economista, és insostenible a llarg termini.
Una reforma imminent?
L'avís està llançat. Tot i que alguns experts defensen que encara hi ha marge de maniobra, Niño Becerra sosté que el canvi és inevitable. La qüestió ja no és si arribarà o no una reforma estructural del sistema de pensions, sinó quan passarà i com afectarà milions de treballadors.