Tot i que a gairebé tothom li agrada i gaudeix amb una bona amanida russa, el cas és que no és un plat tan senzill de preparar com sembla en un primer terme. Un fet que es pot comprovar amb les diferències entre un establiment o un altre, ja que cap amanida és exactament igual que qualsevol altra.
Després hi ha el component casolà, l'opció de degustar una bona amanida a casa nostra després d'haver-la adquirit en un establiment o un altre, l'elecció del qual també pot variar molt en relació amb el nostre paladar. Per posar una mica d'ordre en tots aquests dubtes, trobem una bona guia de suport amb l' OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), entitat que acaba de fer públic un estudi mitjançant el qual ens adverteix sobre la que consideren millor amanida russa del mercat.
L'estudi s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi exhaustiva de vuit amanides russes de diferents supermercats, partint de la base d'uns requisits fonamentals per al dictamen final: la informació de l'etiquetatge, la composició i el sabor. Després de verificar que les vuit amanides compleixen les normes obligatòries d'etiquetatge, el qüestionament el genera la composició, ja que s'ha pogut verificar que totes comporten un alt contingut en sal, concretament una mitjana d'1,15 grams per cada 100 grams de producte. Per si no n'hi hagués prou, la conclusió sobre la seva composició assenyala que contenen una quantitat elevada de greixos i, en canvi, una baixa aportació de proteïnes. Pel que fa al sabor, diverses superen amb escreix les exigències, mentre que el resultat de les altres deixen força a desitjar.
L'amanida més ben valorada
El resultat de l'estudi dóna com a guanyadora, o el que és el mateix, el reconeixement d'amanida més ben valorada, a l'amanida russa d'Hacendado, obtenint una puntuació total de 72 sobre 100. Després del producte vencedor dels establiments Mercadona, han quedat l'amanida russa d'El Corte Inglés, amb un 67 sobre 100; i l'amanida russa de Carrefour (62 sobre 100). Per contra, les amanides amb pitjor coeficient han estat les corresponents a La Cocina To Go d'Aldi i la Chef Select de Lidl.
L'origen de l'amanida russa procedeix d'un cuiner rus, però d'origen francobelga, Lucien Olivier, responsable de popularitzar-la, tot i no inventar-la. La seva amanida en un restaurant per a l'alta societat moscovita va ser tot un èxit i se la va batejar com a “amanida Olivier”. No obstant això, va ser a partir de la Revolució Russa, el 1917, quan els seus exiliats van donar a conèixer aquesta amanida a diversos països d'Europa i als Estats Units.
Amb l'arribada de l'estiu, l'amanida russa és un dels plats que més venen de gust i un dels que millor senten per contrarestar la calor i la sufocació de les fatigoses jornades estivals. Com a tapa, primer plat o acompanyant, les amanides sempre estan a punt per al gaudir culinari, a casa o als bars. Per al prestigiós xef del restaurant madrileny Atocha 107, Joaquín Felipe "el truc està a cuinar-la amb força sal perquè la pell després, deixant escórrer la patata a l'aire, s'arrugui una mica com si fos una patata canària. Crec que la patata petiteta agafa millor la sal i es compacta millor, que és el que volem a l'amanida russa”.