Ens endinsem a la màquina del temps i viatgem a l'antiguitat. Concretament, a la Tarragona de finals del segle XVIII. Ja superada l'edat medieval, són èpoques de canvi a la societat catalana; especialment, a l'àmbit comercial.
És 18 de setembre de 1751 i un obrador de cera s'atreveix a inaugurar una botiga on decideix vendre les espelmes i els ciris que produeix a la seva fàbrica. L'espai destinat a la venda és dins de la pròpia indústria, però disposa dels seus aparadors, taulells i prestatgeries. Això, avui, no suposaria cap notícia d'alt calibre, és clar; una botiga més.
Tot i això, aquell dia de fa 273 anys, la Casa Corderet es convertia en la primera botiga de la història a Catalunya. És cert, cal dir-ho, que, prèviament, Casa Petit (fider i semoler) i Casa Llima-Roca (tèxtils), ja havien destinat un espai de les seves indústries a la venda de les seves produccions. Però, com que no van instal·lar aparadors ni prestatgeries, no se'ls pot considerar botiga; són els dos únics que ho van fer abans que Casa Corderet.
D'on sorgeix aquesta innovació
En aquest punt és important destacar que, en aquells temps, les espelmes i els ciris eren considerats com a productes de luxe. Per això, Casa Corderet no volia mostrar a la població les seves produccions en magatzems o obradors mugrients i va prendre aquesta decisió. Això sí, els predecessors i els majors influents en aquesta tendència són els anglesos, els francesos i els neerlandesos.
Així doncs, Casa Corderet, que, per cert, continua oberta avui dia, és la botiga més antiga de Catalunya i, compte, la tercera a tot Europa. A diferència del 1751, ara les espelmes i els ciris no estan destinats únicament destinats a l'aristocràcia i qualsevol persona es pot acostar al comerç per emportar-se algun dels seus productes.
A les llars de les classes més baixes s'enllumenaven amb oli, mentre que a les cases amb més poder adquisitiu, així com en temples religiosos i palaus, s'utilitzava cera. Per exemple, el palau de l'arquebisbe, la catedral i els temples sufraganis es van il·luminar amb cera de la Casa Corderet. També ho van fer la Casa Consistorial i els palauets casolans de les oligarquies locals.