El govern espanyol ha tancat aquest divendres un acord per fixar la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) en un 5%. Tal com va detallar el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez, en roda de premsa, aquest increment s'ha pactat finalment només amb el suport dels sindicats.
"El govern ha fet un gran esforç per intentar arribar a un acord amb totes les organitzacions sindicals i empresarials", ha dit després de la darrera trobada amb els agents socials. L'acord suposa que l'SMI s'incrementi 54 euros i passi de 1.080 a 1.134 euros mensuals a 14 pagues, una pujada amb efectes retroactius al gener. "Això beneficia més de dos milions i mig de treballadors", ha resolt després d'una cita que ha durat unes dues hores.
Un acord que exclou els empresaris
"Hem estat fins a aquest darrer moment intentant que la patronal s'avingués a tancar un acord", ha destacat el secretari d'estat. Tot i això, ha lamentat que les organitzacions CEOE i Cepime, presents en el diàleg social, no s'hagin mostrat flexibles per buscar una xifra alternativa o renunciar a algunes de les seves exigències.
Tot i això, el govern espanyol ha agraït la participació de l'empresariat hagi participat de les converses. Tal com ha detallat Pérez, l'acord s'ha de traslladar al Consell de Ministres , que vehicularà la pujada a través d'un reial decret amb fase de consultes a les entitats socials.
"Accelerem tots els tràmits, que complirem escrupolosament, per portar-lo al Consell com més aviat millor", ha dit. D'altra banda, ha recordat que s'aprovi quan s'aprovi els efectes de la pujada seran retroactius a l'1 de gener. Finalment, el secretari d'Estat va ressaltar que un dels objectius de l'executiu era que els treballadors no perdessin poder adquisitiu i es complís amb l'objectiu de fixar un SMI al 60% del salari mitjà.
Segons el Ministeri de Treball, la pujada també permet incrementar el poder adquisitiu dels treballadors més humils, principalment dones i joves, ja que la pujada és superior a les darreres dades de la inflació.
Possibles efectes negatius de l'augment del SMI
Augment de la desocupació: Especialment entre els treballadors menys qualificats. Els ocupadors poden no estar disposats o no poder pagar salaris més alts, cosa que podria portar a una reducció en el nombre de feines disponibles.
Inflació: Un augment de l'SMI pot conduir a un augment general dels preus, ja que les empreses poden pujar preus per compensar els costos laborals més alts.
Reducció d'hores de treball : Els ocupadors poden reduir les hores de treball per mantenir baixos els costos laborals, cosa que afectaria negativament els ingressos totals dels treballadors.
Menys oportunitats per a treballadors inexperts: Els ocupadors podrien preferir contractar treballadors amb més experiència o habilitats per justificar el salari més alt, deixant els treballadors més joves o menys experimentats amb menys oportunitats.
Impacte en les petites empreses: Les petites empreses, que sovint tenen marges de benefici més baixos, poden veure's particularment afectades per un augment a l'SMI, cosa que podria portar a tancaments de negocis o reducció de personal.
Automatització: Un SMI més alt podria accelerar la inversió en automatització per part de les empreses, ja que buscarien formes més econòmiques de fer la feina, potencialment reduint encara més la demanda de treball humà.