Espanya està immersa en un debat intens sobre la sostenibilitat del seu sistema de pensions. La combinació d'una esperança de vida més gran, una baixa taxa de natalitat i un dèficit persistent a la Seguretat Social ha generat pressió per revisar l'edat de jubilació. En aquest escenari, els cossos superiors del funcionariat han irromput amb una proposta controvertida: estendre fins als 72 anys la jubilació forçosa, sempre de manera voluntària.
Empleats públics
Actualment, els empleats públics es jubilen d'ofici als 65 anys i poden sol·licitar pròrrogues fins als 70. No obstant això, jutges, fiscals, notaris i lletrats ja poden prolongar la seva activitat fins als 72 anys.
La desigualtat legal suscita malestar entre altres col·lectius d'elit com els administradors civils de l'Estat, tècnics comercials, inspectors d'Hisenda i diplomàtics, que reclamen el mateix tracte.
Els defensors d'aquesta mesura destaquen la millora en condicions físiques i mentals dels treballadors més grans i defensen la prolongació com una manera de retenir talent, enfortir la qualitat del servei públic i garantir un traspàs ordenat del coneixement. També creuen que dos anys extra d'activitat reduirien la despesa en pensions anuals en un rang estimat entre 30 i 48 milions d'euros.
Discussió dels sindicats
Els sindicats CCOO i UGT han expressat el seu rebuig a la proposta, remarcant que no formava part dels acords assolits al desembre i advertint d'un excés d'envelliment a les plantilles públiques, la qual cosa, segons ells, dificultaria la renovació generacional.
En canvi, CSIF ha mostrat una postura més flexible, donant suport a la pròrroga voluntària sempre que la seva aplicació sigui gestionada per les comunitats autònomes.
El debat també introdueix un component jurídic. Alguns especialistes apunten a possibles vulneracions del principi de no discriminació per edat i alerten sobre un probable recorregut constitucional per a aquesta norma.
En quin punt es troba el tràmit parlamentari?
La iniciativa es va presentar com a part d'una sèrie de 37 esmenes al projecte de Llei de la Funció Pública impulsat pel Grupo Socialista. Entre altres modificacions, s'hi inclou la possibilitat de compatibilitzar treball a temps parcial amb percepció de part de la pensió, recuperació de la jubilació parcial i millores en permisos parentals.
La pròrroga voluntària per prolongar fins als 72 anys requerirà resolució expressa anual per part de l'administració, i s'entendrà concedida en absència de resposta explícita. El text encara ha de travessar la fase d'esmenes al Congrés i superar informes en comissió, dictamen i votació final.
Relleu generacional i sistema de pensions
Més enllà de l'estalvi immediat en pensions, prolongar fins als 72 anys la jubilació té efectes col·laterals de llarg abast. L'envelliment de les plantilles pot frenar processos selectius i la incorporació de perfils més joves i digitals. No obstant això, l'experiència acumulada pels alts funcionaris ofereix un actiu de gestió valuós, especialment en llocs estratègics.
Aquest dilema entre eficiència, equitat i modernització de l'administració pública es troba al cor del debat parlamentari. El resultat no només definirà el destí d'aquest col·lectiu, sinó que configurarà el model de relleu generacional i la fortalesa institucional del sistema.