La societat sembla cada cop més conscienciada dels perills a què estem sotmesos en relació amb trucades que poden ser veritables estafes. Tot i això i malgrat que el sector més perjudicat per aquesta pràctica potencialment perjudicial sol ser el de les persones de la tercera edat, qualsevol ciutadà es pot veure afectat pel parany d'una trucada telefònica.
Amb una simple trucada, els anomenats "ciberdelinqüents" o "hackers" poden arribar a accedir a les nostres dades personals i bancàries, podent arribar als nostres comptes amb molta facilitat. Aquests falsificadors en tenen prou que pronunciem la paraula "sí" perquè ens puguin robar de forma desgavellada. Segons un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), mai no hem d'atendre una trucada amb un "sí" perquè podria ser utilitzat com a hipotètica resposta afirmativa a l'acceptació d'alguna proposta i ens posaria en un veritable compromís en poder justificar la nostra veu.
Mai diguis "sí"
Així de simple i així de perillós. Oblidem doncs el “sí” en trucades telefòniques comercials o aparentment inofensives, i si no es tracta de familiars o amics, millor oblidar-nos del “sí”. Sempre segons aquest informe de l'OCU, hi ha dues formes diferents d'engany a través de l'anomenat "frau del sí":
. La víctima contesta la trucada i en pronunciar "sí" no hi ha resposta a l'altra banda. Tot i això, s'activa un enregistrament que informa sobre la formalització de la contractació d'un servei. La víctima truca per comprovar què ha passat i l'estafador sol·licita dades personals per cancel·lar aquest presumpte servei.
. L'estafador truca suplantant la identitat d'una entitat o empresa (servei de gas, entitat bancària...) i fa preguntes fins que l'estafat respon "sí".
Igualment, es manté l'advertiment de no tornar mai la trucada d'un número desconegut. Fixem-nos com segons una enquesta duta a terme per part de l'operador de telecomunicacions Finetwork, un 35,52% dels enquestats ha assegurat que ha rebut SMS amb enllaços fraudulents; un 30,63% ha declarat haver estat contactat telefònicament per robots per intentar vendre'ls algun producte, i un 28,08% ha reconegut haver estat víctima d'algun intent de frau a través de WhatsApp. Per tant, ens trobem amb uns resultats que adverteixen que el 35% dels espanyols ja ha estat víctima dels anomenats vishing o phishing telefònic .
Per no formar part d'aquest col·lectiu, cal començar per evitar el "sí" a les trucades i evitar patir casos com el de ramader Raúl Moreno, que va ser estafat telefònicament, després de rebre inicialment uns missatges que l'alertaven d'unes transferències fetes des del seu compte, i posteriorment el presumpte estafador l'hauria trucat fent-se passar per personal del banc, assegurant-li que estava sent víctima d'una estafa i que, per evitar-ho, li havia de donar les coordenades d'una targeta que li havia facilitat prèviament el banc. Davant aquest perill constant hem d'exclamar un “No!” rotund.