Les xarxes socials són una eina sensacional d'opinió. Una possibilitat que molts supermercats fan servir per promocionar els seus productes, publicar ofertes i compartir novetats. Els usuaris particulars s'hi expressen per recomanar productes o per queixar-se sobre algun d'ells.
Aquests dies, la usuària Mercè Comes ha publicat una piulada queixant-se del paper film que proporcionen els establiments de Bonpreu, mostrant la seva indignació perquè, segons la seva experiència, no enganxa i per tant no serveix.
Així com altres cadenes de supermercats esquiven aquest tipus de queixes i les procuren invisibilitzar, el cas és que des de Bonpreu Esclat van reaccionar amb rapidesa davant d'aquesta disconformitat d'una clienta insatisfeta , dirigint-s'hi amb tota l'amabilitat i buscant solucions al problema plantejat, assegurant que es procediria a comprovar des del departament de qualitat.
El paper film transparent que es pot trobar als establiments de Bonpreu es comercialitza en format de rotllo de 80 metres i el preu és de 1,85€. Un producte molt comú a qualsevol cuina perquè ens permet utilitzar-lo com a objectiu per a la conservació i congelació d'aliments. I el que és més important, ajuda a preservar les propietats naturals dels aliments.
Un producte amb molta història
Al primer full de plàstic per embolicar se li va anomenar cel·lofana, i va ser inventat per Jacques Brandenberger, un químic suís, el 1911. Però la invenció del paper film actual és atribuïda a Ralph Wiley, un químic de l'empresa Dow Chemical, qui - com ha passat amb tants invents al llarg de la història-, ho va descobrir accidentalment el 1933, mentre estava en el procés de crear un producte de neteja en sec. Inicialment es va fer servir per a la creació d'una capa aïllant als avions de combat, i ja el 1949 es va comprovar que resultava ideal per mantenir la frescor dels aliments.
No obstant això, no tot és perfecte en les característiques del paper film, ja que cal no oblidar que és un producte de difícil reciclatge, per la qual cosa se'l pot considerar com un agressiu contaminant. Segons un estudi de National Geographic, “les restes de plàstic acaben descomponent-se, alimentant la ingent quantitat de microplàstics que amenaça la salut dels ecosistemes marins. A més, quan s'incineren o quan s'acumulen a abocadors poden alliberar dioxines, uns compostos químics tòxics que perduren al medi ambient i poden acabar a la cadena alimentària”.
El cas del paper film no és excepcional, ja que en el nostre dia a dia utilitzem molts productes que potser no siguin els ideals pel que fa al reciclatge, però en aquest cas té la gran virtut de mantenir l'essència de la frescor als aliments que pretenem conservar.