El Chartreuse, fabricat actualment pels monjos cartoixans a Voiron, França, es va elaborar fins al 1989 i durant uns vuitanta anys a la seva factoria de Tarragona. Aquest licor d'herbes va néixer el 1605, quan els monjos van rebre un manuscrit amb la fórmula d'un elixir de la llarga vida.
Doncs bé, actualment es pot arribar a pagar més de 2.000 euros per una ampolla en subhastes i per Internet, ja que cada cop resulta més difícil trobar-les i el seu preu s'ha disparat, precisament des del tancament de la fàbrica tarragonina -la quarta destil·laria a la història de Chartreuse Diffusion- a finals dels anys vuitanta. Les ampolles del Chartreuse van molt buscades. De vegades es troben algunes unitats en pisos antics o deshabitats, cosa que pot suposar una veritable sorpresa per l'afortunat que en troba, d'acord amb les substancioses quantitats que molts col·leccionistes estan pagant.
Va ser el 1903 quan es va començar a relacionar la ciutat de Tarragona amb els cartoixans de la Chartreuse, iniciant-se una curiosa història que es mantindria fins al 1989. Òbviament, a la ciutat catalana és on més ampolles de Chartreuse es poden localitzar, ja que són nombroses les llars que tenen aquest licor que va viure la seva època daurada durant els anys seixanta. El Chartreuse ha fet les delícies de molts consumidors que l'han utilitzat com a ingredient estrella per a còctels o simplement com a digestiu. Tot i això, fins i tot ha arribat a servir com a peça fonamental per a alguns plats en la creativitat gastronòmica d'alguns cuiners.
Tot un emblema per a Tarragona
Durant la gran celebració de les festes de Santa Tecla, que esdevenen anualment a mitjans de setembre, el Chartreuse fa gala de presència per tota la ciutat en protagonitzar la beguda per excel·lència d'aquestes festes, passant a anomenar-se "la mamadeta", o el que és el mateix, un irresistible combinat de granissat de llimona, Chartreuse groc i Chartreuse verd. I és que de Chartreuse n'hi ha d'aquests dos colors, el groc de 40°, i el verd, ni més ni menys, que de 55°. El resultat del còctel proporciona un sabor d'herbes, entre àcid i dolç, certament refrescant, ideal per a les altes temperatures del setembre i per mantenir l'ànim durant tanta celebració.
D'acord amb alguns comentaris publicats al web yopongoelhielo.com, la devoció per aquest licor històric és molt palpable: "Increïble, m'encanta, gust de camamilla afruitada, no es noten els 55 graus que tenen. És dels meus preferits" o " el Chartreuse verd és riquíssim, dels millors que he tastat!".