La gastronomia és un art que, com qualsevol disciplina creativa, evoluciona i es transforma amb el temps. Un dels terrenys on aquesta innovació genera més debat és a les receptes tradicionals, com la paella. Paral·lelament, les croquetes, aquest humil plat que històricament naixia d'aprofitar les sobres, s'han convertit en llenços perfectes per a les invencions culinàries.
Però, què passa quan s'ajunten les dues coses? Després de la paella amb xoriço i les croquetes de paella, arriba un plat que ningú no havia demanat. Però que, no obstant, existeix.
Croquetes de paella amb xoriço
Paella amb xoriço. Feta croqueta. Aquest plat existeix, i les xarxes han començat a cremar quan el compte de X "No us agrada res", se n'ha fet ressò. "Spanish Xoriço Paella Croquetes". I a sobre estan envasades i precuinades. I amb l'etiquetatge en anglès.
On és el límit entre la innovació i el respecte per la tradició? Aquí, la veritat és que no queda gens clar. De fet, si algú es pren l'existència d'aquest plat com una ofensa, fins i tot serà lògic i legítim.
La paella, entre tradició i invenció
Parlar de paella és entrar en terreny sagrat per a molts. El plat, originari de València, té una recepta tradicional molt definida. Arròs, conill, pollastre, mongetes tendres, garrofó (un llegum autòctona), tomàquet, oli, aigua, sal i, per descomptat, safrà.
Tot i això, la seva popularitat internacional ha donat peu a incomptables reinterpretacions que van des del creatiu fins al controvertit. La paella mixta, amb pollastre i marisc, és potser la més comuna de les variacions, però n'hi ha que han portat la inventiva més enllà.
Paelles amb xoriço i tofu
Paelles amb xoriço (un sacrilegi per als puristes), de verdures, negres amb tinta de calamar o fins i tot amb ingredients tan dispars com tofu, ànec o bolets exòtics. Aquestes versions, encara que delicioses per a alguns, sovint aixequen butllofes entre els que defensen l'autenticitat de la recepta original.
En defensa de la innovació, val a dir que la cuina sempre ha estat un reflex dels temps i de les disponibilitats de cada regió. Si bé la paella tradicional s'ha de respectar, la creativitat a la cuina és també una manera de mantenir viu el llegat culinari. Les noves receptes, encara que allunyades de la tradició, han permès que la paella continuï sent un dels plats més estimats a nivell mundial.
Les croquetes com a laboratori culinari
Si la paella genera debat, les croquetes són un terreny fèrtil per a l'experimentació sense tantes polèmiques. Aquest plat, l'origen del qual es remunta a la cuina francesa del segle XVIII, va començar com una solució pràctica per reutilitzar sobres de guisats o carns. Amb el temps, però, les croquetes han conquerit un lloc d'honor en la gastronomia contemporània, convertint-se en una oportunitat per a la innovació.
Avui dia, és gairebé impossible trobar dues croquetes iguals. Les més tradicionals, fetes de pollastre, pernil o bacallà, conviuen amb versions d'autor que van des de formatge blau amb nous fins a croquetes d'espinacs, ceps o gambes. La creativitat no té límits: fins i tot hi ha croquetes dolces de xocolata o torró, pensades com unes postres sorprenents.
Un fenomen recent són les croquetes “gourmet”, que combinen ingredients d'alta qualitat i tècniques modernes. Exemple d'això són les croquetes farcides de garrí confitat, tòfona negra o foie gras. Aquest tipus de propostes no només diversifiquen l'univers croqueter, sinó que eleven aquest plat a la categoria d'alta cuina.
Tradició i innovació: una convivència necessària
Encara que a primera vista pugui semblar que la innovació xoca amb la tradició, totes dues facetes són essencials perquè la cuina evolucioni. Mantenir vives les receptes originals de plats com la paella és crucial per preservar la cultura i la història culinària. Però també ho és permetre que els xefs i cuiners aficionats experimentin.
En el cas de les croquetes, la flexibilitat del format les converteix en un exemple perfecte de com la innovació pot coexistir amb el respecte de les arrels. Cada nova versió enriqueix el llegat d'aquest plat, que ha passat de ser un recurs domèstic a un imprescindible a les cartes dels millors restaurants.