Aquest dimarts 1 de juliol de 2025, el Consell de Ministres ha aprovat un increment salarial del 0,5 % per a més de tres milions d'empleats públics, que se suma al +2 % ja aplicat durant 2024. L'augment, avalat per l'Acord Marc per a l'Administració del Segle XXI signat amb UGT i CCOO, té efectes retroactius des de l'1 de gener de 2024, amb l'objectiu de compensar la inflació acumulada entre 2022 i 2024.
Quantia estimada i càrrega pressupostària
En xifres, l'increment suposa una mitjana de 168 € més a l'any per funcionari, segons càlculs de CSIF i confirmacions del Govern.
El cost per a les arques públiques rondarà els 508 milions d'euros. Aquesta xifra està alineada amb els 500 milions que estimaven els sindicats setmanes enrere.
Impacte en la nòmina i poder adquisitiu
L'increment es materialitzarà en una de les nòmines d'agost, mitjançant una paga compensatòria que inclou la part consolidable del 0,5 % sobre el salari vigent a 31 de desembre de 2023. Així, els funcionaris no només rebran els diners pendents per aquest any, sinó que la seva retribució base queda incrementada a futur.
Tot i l'acord, sindicats com UGT han criticat el retard —inicialment previst per a l'inici de 2025— assenyalant que ha arribat amb divuit mesos de retard. Aquest retard ha generat malestar i tensions en el context social, amb protestes de CSIF davant el Ministeri d'Hisenda, exigint agilitat en la seva execució.
Canvis que comporta aquest ajustament
L'augment respon a una clàusula de l'esmentat Acord Marc. Aquesta clàusula estipulava un augment addicional del 0,5 % si l'IPC harmonitzat dels anys 2022 a 2024 superava l'increment salarial pactat. En efecte, l'IPCA acumulat va ser del 5,5 % el 2022, 3,3 % el 2023 i 2,8 % el 2024, superant l'augment salarial total.
En sumar aquest nou augment al 2 % ja aplicat, la revalorització total per a 2024 s'eleva al 2,5 %, i l'increment salarial acumulat des de 2022 supera el 9,5 %, o fins i tot el 9,8 % en termes reals. No obstant això, alguns informes apunten que l'esforç retributiu encara no compensa totalment la pèrdua de poder adquisitiu patida en anys anteriors.
Què planteja el futur laboral públic
Els sindicats no es conformen. CSIF ha exigit una reforma legal que indexi automàticament els sous a l'IPC, similar a com es revisen les pensions. També pressionen perquè s'aprovi un nou full de ruta salarial per al trienni 2025‑2027, en què s'incloguin clàusules vinculades a l'IPC i al PIB.
A més, l'àmbit laboral demana negociar l'OPE, la jornada de 35 hores, la jubilació parcial i una classificació professional adequada per a les administracions. De moment, les converses amb el Govern continuen obertes, però encara sense concrecions ni calendari definit.
Un pas necessari, però insuficient
L'aprovació del 0,5 % addicional compleix amb el que s'ha pactat i garanteix una retribució més gran i consolidada per als empleats públics. Tanmateix, ha arribat tard.
Els retards incomoden en un context on la inflació ha erosionat la seva situació financera. Les reivindicacions dels sindicats obren la porta a debats profunds sobre la necessitat de mecanismes automàtics de revalorització salarial i una planificació plurianual.
Ara, el Govern disposa de marge pressupostari per atendre aquestes demandes, en un moment en què les dades macroeconòmiques permeten encarar nous reptes en matèria de funcions públiques.