Comencem aquest informe situant l'escenari actual: l'economia mundial s'enfronta a una convergència de tensions inèdites. El deute públic dels Estats Units va assolir el 2024 un dèficit d'1,83 bilions USD. Al mateix temps, s'observa una creixent fragmentació dels fluxos comercials i un gir cap a polítiques proteccionistes —com els nous aranzels dels EUA— que estan afectant les cadenes de subministrament. Aquests elements remeten a situacions històriques prèvies, amb ecos dels anys trenta i la crisi financera de 2008.
En aquest context, Ray Dalio, fundador de Bridgewater Associates, ha llançat un advertiment al més pur estil mèdic: “alguna cosa pitjor que una recessió” podria desfermar-se si no es prenen decisions fiscals i comercials responsables.
L'amenaça d'una ruptura en l'ordre monetari
Dalio situa el problema a la intersecció de cinc forces: deute, aranzels, canvi en l'ordre mundial, tensions internes i tecnològiques, juntament amb esdeveniments naturals com pandèmies. Adverteix que els aranzels proteccionistes —la imposició d'augments que en alguns casos arriben al 145 % per a productes xinesos— actuen “com pedres llançades al sistema productiu”. En la seva visió, això podria derivar en una “ruptura de l'ordre monetari”, amb una devaluació del dòlar i un afebliment del sistema internacional.
Simultàniament, el dèficit fiscal nord-americà, que rondaria fins a un 7 % del PIB sense reformes, genera pressions sobre els mercats de deute. Si no es redueix a un nivell sostenible –3 % com suggereix Dalio–, els tipus d'interès podrien repuntar i desencadenar una situació molt greu.
Riscos sistèmics: des de política interna a conflictes globals
L'avís és clar: això no és només un risc econòmic, sinó també polític i geopolític. Dalio esmenta possibles fractures dins de la democràcia, augment de tensions internes i fins i tot escalada internacional amb efectes militars. Remet al col·lapse dels anys trenta, quan es va produir una espiral de crisis financeres i agressions entre potències.
Aquest esquema s'agreuja si els aranzels i el deute es gestionen de manera caòtica. Tanmateix, Dalio també destaca que existeix una possibilitat de corregir el rumb. Proposa un ajust racional: reducció del dèficit, acords globals raonables (com la valorització del renminbi) i negociació estratègica amb la Xina, en lloc d'enfrontaments desordenats.
Cal prendre mesures
L'advertiment de Dalio no és alarmista, sinó una crida a l'acció. La seva trajectòria, que inclou anticipar la crisi financera de 2008, afegeix credibilitat a la seva visió actual. En la seva opinió, estem en un punt d'inflexió decisiu: o s'actua amb disciplina fiscal i diplomàcia estratègica, o ens enfrontarem a una crisi profunda, que podria superar en gravetat qualsevol recessió.
Per als responsables de política econòmica —governs, bancs centrals i legisladors—, és imprescindible reprendre els nivells de dèficit com als noranta, dissenyar rutes de negociació internacional i reduir el risc de desestabilització monetària. Només així es podrà evitar que la pròxima gran crisi es converteixi en realitat.