El món bancari espanyol està experimentant una transformació profunda. Els principals bancs del país no aconsegueixen frenar una tendència inquietant: la pèrdua sostinguda d'accionistes particulars. Entre ells, el BBVA és el cas més cridaner aquest any, amb un descens accelerat que ja genera inquietud entre els analistes i petits inversors.
Des de fa més d'una dècada, la base accionarial de la banca espanyola s'ha anat reduint, colpejada per factors com la digitalització, la concentració bancària, el desinterès dels petits estalviadors pels mercats financers, i, més recentment, la incertesa al voltant d'operacions corporatives estratègiques.
Un inici de 2025 amb sabor amarg
BBVA ha viscut en els primers tres mesos de l'any un notable deteriorament en la seva estructura d'accionistes. En aquest breu lapse, el banc ha perdut més de 23.000 inversors, una xifra que per si sola gairebé iguala tota la pèrdua soferta en 2024, quan es van acomiadar uns 28.000 accionistes en total.
La magnitud del canvi és tal que el BBVA, per primera vegada en la seva història, ha descendit per sota del llindar dels 700.000 accionistes. A finals de març, l'entitat bilbaïna comptava amb 690.635 inversors en el seu accionariat, enfront dels 714.069 registrats al desembre. El descens suposa una caiguda del 3,3% en només un trimestre.
Aquest fenomen no pot analitzar-se sense vincular-lo a l'OPA hostil llançada sobre Banc Sabadell. Malgrat que encara es desconeix el desenllaç definitiu, el moviment ha generat dubtes entre els accionistes minoritaris, alguns dels quals semblen haver optat per deixar d'invertir davant la incertesa.
Silenci des de Sabadell i contracció en tot el sector
Curiosament, el Sabadell ha optat per no comunicar el seu nombre actual d'accionistes des que es va fer pública l'opa. L'última xifra disponible, corresponent al primer semestre de 2024, indicava 196.497 inversors. L'entitat catalana va justificar aquesta decisió com una estratègia per no oferir pistes al seu competidor.
Tampoc se'n lliura CaixaBank, que va tancar el primer trimestre de l'any amb 540.555 accionistes, 15.000 menys que al desembre. La fusió amb Bankia en 2021 va impulsar la seva base accionarial per sobre dels 660.000, però la tendència descendent ha tornat. En els seus millors temps, CaixaBank va arribar a superar els 700.000 accionistes.
Santander, el més gran, també retalla
Ni tan sols el Santander, líder per nombre d'inversors i capitalització borsària, escapa a la tendència. L'entitat presidida per Ana Botín ha perdut prop de 50.000 accionistes en el primer trimestre i 150.000 en els últims dotze mesos. En total, ha passat de 3,58 milions d'accionistes el març de 2024 a 3,43 milions ara.
Encara que el Santander continua sent el banc amb més accionistes a l'Ibex-35, la seva caiguda percentual del 4,1% en un any subratlla que fins i tot els gegants del sector estan exposats a la pèrdua de confiança dels petits inversors.
Bankinter, que havia aconseguit recuperar una mica de terreny en trimestres anteriors, també ha tornat a xifres negatives. Ha tancat març amb 53.023 accionistes, enfront dels 56.547 de desembre. La caiguda del 6,2% en un sol trimestre i del 12,3% en un any és particularment preocupant donat el perfil tradicionalment estable de la seva base inversora.
La xifra que marca un abans i un després
En aquest context de sortides massives, el BBVA marca un nou mínim històric: el banc bilbaí ha perdut un total de 35.465 accionistes en els últims dotze mesos, i ha tancat el primer trimestre de 2025 amb exactament 690.635 accionistes. Aquesta xifra, simbòlicament i per primera vegada, el situa per sota del llindar psicològic dels 700.000. Un senyal d'advertència per al sector i, potser, per a la seva estratègia a futur.