El català als cinemes sempre ha estat envoltat d'una controvèrsia que té molt a veure amb la poca presència de la llengua catalana a les sales d'exhibició cinematogràfica. L'idioma oficial de Catalunya és gairebé imperceptible a les sales.
Costa molt localitzar cinemes on arribin còpies doblades o subtitulades al català. Des del compte oficial de Doblatge en Català a X (Twitter) i la feina incansable que fan a favor de l'ús del català als cinemes, han posat com a exemple a un dels títols amb més repercussió comercial de l'actual cartellera, El regne del planeta dels simis per avisar de les petites opcions que hi ha per veure-la parlada en català. A partir de tota aquesta problemàtica, que ve de molt lluny, el Mosso d'Esquadra de Seguretat Ciutadana, Albert Donaire, ha aprofitat l'avinentesa per publicar un tuit amb els seus pensaments al respecte.
El menyspreu que pateix el català als cinemes
Per a molts és una qüestió de dignitat, per altres un fet de preservació cultural i lingüística, però en definitiva, del que no hi ha dubte és que es tracta d'un dret legítim el fet de poder escollir en quines condicions idiomàtiques es vol veure una pel·lícula. L'ideal és tenir l'opció d'un bon ventall de possibilitats, però opcions equiparades perquè la tria pugui ser lògica. En el seu interès per a la defensa i la visibilitat del català, Donaire ha aprofitat el fil d'aquest tuit per exclamar amb indignació: "És vergonyós el maltractament dels cinemes a les versions en català. S’ha de fer una llei on hagin d’exhibir com a mínim el 50% de les versions en català. Tots els cinemes".
Segons la Llei del Cinema, el seu objecte "és establir el marc normatiu que regeix la indústria cinematogràfica i audiovisual pel que fa, entre altres, a la producció, la distribució, la comercialització i l'exhibició d'obres cinematogràfiques i audiovisuals; als aspectes relacionats amb el foment, la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic, i al foment de l'oferta cinematogràfica original, doblada i subtitulada en català". Evidentment, aquest foment de l'oferta cinematogràfica en català no està funcionant com caldria i potser és moment de revisar els seus postulats.
Donaire creu que el que li convé a Catalunya és un cinema exclusivament en català, sense cabuda per a les versions doblades al castellà.
De fet, les dades sobre el cinema parlat en català són certament esgarrifoses, i sembla que únicament estigui destinat al públic infantil; és evident que la majoria de pel·lícules que es doblen al català són destinades als més menuts, essencialment films d'animació. Només cal comprovar com només dues de cada deu pel·lícules doblades al català es projecten als cinemes al vespre i nit. Tanmateix, per exemple, recordem una dada no gaire llunyana, que indica que cap dels quatre films més taquillers entre 2017 i 2021 es va poder veure en llengua catalana. Molta feina per fer.