En la seva edició del 27 d'abril passat, el Diari d'Andorra va publicar una entrevista molt interessant realitzada a una noia argentina de 24 anys, que fa un any i mig que viu al Principat d'Andorra.
Llicenciada en turisme i dependent d´un comerç, Mariana Damm està encantada amb la seva vida andorrana i molt agraïda amb el tracte rebut. Se sent molt ben acollida i adora les possibilitats i el nivell de vida que ha pogut assolir. Tot i això, el més cridaner de l'entrevista realitzada per la periodista Zaida Borrell és la naturalitat amb què la noia argentina contextualitza el seu interès per parlar el català. Un fet que hauria de ser tan obvi i natural, es percep com una rara avis tenint en compte la poca predisposició de la majoria de persones de parla no catalana per aprendre l'idioma.
Una decisió exemplar
El sentit comú de la Mariana no sol ser aplicat per gairebé cap compatriota seu ni per molts immigrants de qualsevol altra nacionalitat que s'estableixen a Andorra o Catalunya. Per a aquesta argentina respectuosa amb la terra que l'ha acollit, el fet d'aprendre i parlar el català és una lògica aclaparadora: si és l'idioma oficial, per què no l'aprendrà? Tot i que no és cap obligació, ni de bon tros, en la seva forma d'entendre l'adaptació a un país nou, comunicar-se amb l'idioma oficial facilita la integració i n'afavoreix el benestar.
Per Mariana Damm, "El català és una llengua molt interessant i bonica d'escoltar. M'agrada aprendre la llengua gaudint mentre la parlo. Al ser argentina la meva pronunciació és diferent i quan parlo amb la gent se n'adona. Aleshores he de modificar l'accent a poc a poc”. Tota una demostració d'afecte, respecte i integració que, malauradament, molts ni entenen ni valoren. Mariana també fa referència a la comoditat de molts perquè en tractar-se de països que entenen el castellà, genera que no s'esforcin a aprendre el català.
Tot i això, per a aquesta argentina tan integrada al principat: "una persona que arriba a un altre país va a la recerca de somnis i aprendre la llengua del lloc on t'instal·les és la forma correcta per acabar d'incloure't i entendre la gent". Tant de bo l'exemple de Mariana Damm serveixi per conscienciar tots aquells que no donen la mínima importància a les llengües oficials i al patrimoni cultural que suposen. Comprovant algunes de les opinions que es troben a la publicació de l'entrevista, queda en evidència que encara hi ha molta feina per fer i que es necessiten més persones com la Mariana.