Durant anys, Bizum ha estat sinònim de rapidesa, comoditat i eficiència. Des de dividir un compte en un restaurant fins a pagar a un amic per entrades de concert, l'app espanyola es va convertir en una eina imprescindible. Amb una interfície senzilla i la seva integració amb els principals bancs, va conquerir milions d'usuaris.
Però el que semblava un monopoli natural podria estar a punt de canviar. La Unió Europea ha decidit intervenir, i no amb una alternativa qualsevol. Ha llançat Wero, un sistema de pagaments instantanis paneuropeu que podria revolucionar la manera com movem diners al continent.
Wero: el Bizum de tot Europa
Wero no és una app experimental ni una idea llunyana. Ja s'ha començat a desplegar en països com França, Alemanya i Bèlgica, i en pocs mesos arribarà a Espanya. L'objectiu és clar: oferir una plataforma de pagaments instantanis sense fronteres, que funcioni igual a Madrid, Berlín o Brussel·les.
La promesa és temptadora. Wero permetrà enviar diners a l'instant entre ciutadans europeus sense intermediaris com VISA o Mastercard, i sense comissions ocultes. En altres paraules, un Bizum més potent, més lliure i més universal. A més, s'espera que el 2026 es pugui fer servir per pagar a botigues físiques i factures.
Una amenaça real per a Bizum?
La pregunta s'imposa: Bizum està en perill? Encara que la resposta immediata és “no del tot”, l'amenaça és més seriosa del que sembla. Wero arriba amb el suport de grans bancs europeus i amb una agenda política clara: reduir la dependència tecnològica de gegants nord-americans com Apple Pay, Google Pay o PayPal.
Tot i que Bizum continuarà funcionant a Espanya, podria quedar aïllat davant d'un ecosistema digital cada cop més integrat. I si els usuaris comencen a veure avantatges pràctics a Wero —com enviar diners sense importar el país o pagar online sense friccions—, la transició podria ser qüestió de temps.
El factor diferencial: interoperabilitat i escala
Una de les majors limitacions de Bizum és el seu caràcter exclusivament nacional. No es pot fer servir fora d'Espanya, ni tan sols entre comptes de diferents països. Wero, en canvi, neix des de l'arrel amb una ambició continental, avalada per normatives europees que impulsen els pagaments instantanis com a dret i no com a privilegi.
A més, Wero es prepara per a una integració total amb botigues online, cosa que el convertiria en una alternativa sòlida fins i tot al comerç electrònic tradicional. Si el seu desplegament es completa amb èxit el 2025 i 2026, el seu volum d'usuaris podria superar els 40 milions ràpidament.
Per què Brussel·les vol el canvi
Aquest no és només un tema de pagaments. És una estratègia geopolítica i econòmica. La Comissió Europea vol tallar la dependència estructural que el continent té respecte a serveis estrangers. Cada transacció que passa per Visa o PayPal representa una pèrdua de control i diners per a Europa.
Amb Wero, Brussel·les planteja recuperar aquesta autonomia. I no només beneficiarà els consumidors amb menys comissions, sinó també les empreses europees, que podran operar amb menys traves i sense haver de cedir percentatges a plataformes nord-americanes.
La dada més impactant: Bizum podria desaparèixer el 2026
Tot i que el discurs oficial és de convivència entre Bizum i Wero, als passadissos dels bancs europeus es discuteix una cosa molt diferent. Algunes entitats espanyoles ja planegen deixar de donar suport a Bizum el 2026, un cop Wero estigui plenament implementat.
El motiu: reduir costos, unificar serveis i complir amb la nova normativa europea de pagaments digitals. Si això es confirma, milions d'espanyols hauran de migrar forçosament a Wero, deixant enrere una app que avui sembla indispensable. El canvi serà gradual, sí, però inevitable. I quan arribi, no hi haurà marxa enrere.
Veu Independent
Periodisme lliure i català