En un entorn econòmic marcat per la inflació persistent, els salaris baixos i una incertesa laboral prolongada, convé recordar que la Seguretat Social ha activat una mesura destinada a protegir aquells que travessen una situació de vulnerabilitat.
Aquesta notícia pren rellevància en un context en què moltes persones, tot i ser madures, continuen sense accés a rendes estables que garanteixin la seva supervivència digna, especialment en perdre el suport que un pare aportava fins aleshores.
El problema no és nou: s'hi registra una tendència de precarització laboral i envelliment de la població activa. Un exemple paradigmàtic el trobem en adults que, després d'haver deixat de treballar —per cura de familiars o per malaltia— s'enfronten a la mort d'un progenitor sense haver generat drets suficients per jubilar-se. Per a ells neix aquesta mesura: ampliar el dret a la pensió d'orfandat, tradicionalment reservada a menors, ara oberta també a majors de 52 anys.
Inclusió en majors de 52 anys en situació de vulnerabilitat
Des de gener de 2025, la Llei General de la Seguretat Social permet que adults que superen els 52 anys, i que han perdut un o ambdós progenitors, puguin optar a la pensió d'orfandat. Fins ara aquesta ajuda es limitava a persones menors de 25 anys o amb discapacitat, però la nova interpretació reconeix que l'orfandat també pot afectar en etapes adultes.
Per accedir a aquesta prestació, no n'hi ha prou amb l'edat. S'exigeix acreditar una situació de precarietat laboral o econòmica. Entraríem aquí en un dels principals debats: fins a quin punt ha de la protecció social adaptar-se a realitats mixtes de pobresa i envelliment laboral?
Condicions exigides per la normativa
La nova prestació no és universal per a majors de 52 anys. La normativa estableix diversos requisits:
- Edat mínima: haver complert 52 anys en la data de sol·licitud.
- Dependència econòmica: ingressos propis inferiors al Salari Mínim Interprofessional (16.576 € anuals el 2025).
- Compatibilitat: no percebre una altra pensió contributiva o no contributiva; si es treballa, els ingressos no han de superar el SMI.
- Cotització del causant: el progenitor difunt ha d'haver cotitzat almenys 15 anys al llarg de la seva vida, o bé 500 dies en els darrers 5 anys previs a la seva mort, llevat que hagi estat per accident o malaltia professional.
- Convivència i cura: cal demostrar que es va conviure amb el progenitor durant almenys dos anys abans del seu decés i, sovint, que hi va haver tasques de cura.
- Afegint un matís: si el sol·licitant compta amb una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa reconeguda abans de la mort del progenitor, pot accedir a la pensió sense límit d'edat, com avalen sentències recents.
Quanties i compatibilitat amb altres ajudes
La prestació es calcula sobre el 20 % de la base reguladora del causant. Tot i així, la llei estableix imports mínims garantits per al 2025:
Orfandat simple (un progenitor): 267,50 €/mes (3.745 € anuals en 14 pagues).
Orfandat absoluta (ambdós progenitors): 930 €/mes (13.020 € anuals en 14 pagues).
Aquestes quanties es revaloritzen automàticament segons l'IPC. La pensió pot complementar-se amb ajudes del SEPE, sempre que els ingressos totals no superin el SMI—això faculta fins i tot la compatibilitat amb una feina a temps parcial sota aquest llindar.
Tramitació clara i terminis importants
La sol·licitud pot formalitzar-se per via telemàtica (amb certificat digital o Cl@ve) o presencialment als Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS), amb cita prèvia.
Els documents necessaris inclouen: formulari oficial, certificat de defunció, DNI/NIE, llibre de família o actes de naixement, informe de vida laboral del causant, certificat d'ingressos i, en cas de discapacitat, la documentació mèdica corresponent.
Si es presenta en els tres primers mesos després de la mort, la pensió es retrotrau fins a aquell moment. Si es fa posteriorment, el retroactiu es limita a tres mesos des de la data de sol·licitud.