Un home amb expressió pensativa davant d?un edifici de l?Agència Tributària.

Fins a 150.000 euros: La multa d'Hisenda que tothom tem

Molt atent a aquesta informació

L'augment de la vigilància fiscal s'ha convertit en una de les principals preocupacions per a molts contribuents. En un context on l'ús de nous mitjans de pagament (com Bizum) i la realització de transaccions bancàries s'han disparat, l'Agència Tributària ha reforçat els seus mecanismes de control per evitar el frau i el blanqueig de capitals.

Una de les novetats més comentades és la possibilitat que Hisenda imposi sancions de fins a 150.000 euros en determinats casos d'incompliment, especialment si es consideren operacions sospitoses que no són justificades correctament.

Un home amb expressió de sorpresa i ulleres rodones davant d'un edifici amb un logotip colorit a la paret.
Muntatge en què es veu una delegació d'Hisenda i una persona amb cara de sorpresa | Agencia Tributaria, sevendeman

Complicitat dels bancs

Els bancs, per la seva banda, exerceixen un paper fonamental en aquesta tasca. Estan obligats a informar sobre els moviments que superin certes quantitats, incloses no només les transferències tradicionals, sinó també els ingressos, retirades en efectiu i transaccions a través d'aplicacions de pagament instantani. Aquest deure de col·laboració permet a l'Agència Tributària rastrejar amb més facilitat qualsevol operació que s'estimi fora de l'habitual, reforçant l'eficàcia de les seves inspeccions.

Per comprendre en quines situacions concretes Hisenda pot sancionar, convé revisar les regles que envolten la gestió d'efectiu. El titular d'un compte ha d'identificar-se si desitja realitzar un ingrés en metàl·lic per un import superior a 1.000 euros. Per la seva banda, les entitats financeres han de comunicar aquells ingressos o retirades que superin els 3.000 euros, així com les operacions en què intervinguin bitllets de 500 euros. A més, la llei marca un límit màxim de 100.000 euros per als moviments d'efectiu a Espanya, de manera que, si s'iguala o supera aquesta xifra, s'ha de presentar el formulari S1.

Canvis en els préstecs i crèdits

Un altre aspecte a considerar són els préstecs i crèdits per sobre dels 6.000 euros, que també queden en el punt de mira de l'Agència Tributària. Així mateix, amb la reforma legal de 2020 i l'aprovació de la Llei 11/2021, s'ha endurit la normativa contra el frau, rebaixant a 1.000 euros el pagament màxim en efectiu al moment d'adquirir béns o serveis. A partir d'aquesta xifra, s'obliga el comprador a recórrer a formes de pagament diferents del metàl·lic, com la targeta o la transferència bancària, amb la finalitat de deixar constància en un rastre susceptible d'auditoria.

Un home amb gest preocupat davant d?un edifici de l?Agència Tributària.
Muntatge en què es veu una delegació d'Hisenda i una persona preocupada | Agencia Tributaria, Barbara Gibbbons

Sancions d'Hisenda

En cas d'incompliment, Hisenda disposa d'un ventall de sancions. S'estableixen tres categories principals: infraccions lleus, greus i molt greus. Les lleus poden comportar multes de fins a 3.000 euros i un recàrrec que pot arribar al 50% de la quantitat no ingressada. Si la infracció es cataloga com a greu, la sanció oscil·la entre un 50% i un 100% de la base defraudada, i pot assolir-se aquesta classificació si l'import supera els 3.000 euros o si la infracció es porta més de la meitat de la base imposable.

El panorama s'agreuja amb les infraccions molt greus, que permeten a Hisenda exigir fins al 150% del que no es va declarar. A més, quan la xifra defraudada excedeix els 120.000 euros, la sanció pot desembocar en un delicte fiscal.