El futur de les pensions preocupa cada cop més. La generació que s'aproxima a la jubilació tem no poder mantenir el seu nivell de vida, mentre els joves ja assumeixen que hauran de complementar la seva pensió pel seu compte. Amb un sistema públic en tensió i una població cada cop més longeva, la gran pregunta és: quants diners cal estalviar per a una jubilació tranquil·la?
La resposta no és senzilla, però sí urgent. Segons els experts, les pensions públiques a Espanya ja estan disminuint en proporció al salari que es cobra durant la vida laboral. La tendència apunta que les jubilacions cobriran entre el 50% i el 60% del sou, una xifra que obliga a complementar aquest ingrés si es vol mantenir una certa qualitat de vida.
El càlcul que ho canvia tot
L'enginyera i experta en finances Natalia de Santiago ho explica amb una claredat meridiana. Segons el seu parer, el primer és deixar de veure els diners que estalvies per a la jubilació com un simple estalvi. “No és estalvi, és per a la teva jubilació”, recalca. Aquesta diferència semàntica canvia completament l'enfocament mental amb què un afronta el futur.
La seva recomanació parteix d'un mètode molt concret. “Multiplica el que necessitaràs per any per 25”. Així de clar. Per exemple: si preveus necessitar 1.000 euros anuals extres a la teva pensió, hauries de tenir 25.000 euros estalviats el dia que et jubilis. Si et queden 25 anys per arribar a aquest moment, això significa estalviar 1.000 euros a l'any, o uns 83 euros al mes.
Els errors més comuns que comet la majoria
L'error més habitual, segons De Santiago, és pensar que amb apartar aquests diners en un compte corrent n'hi ha prou. “Hi ha qui posa 50 o 100 euros al mes en un compte sense moviment i es pensa que ja està fent el correcte”, explica. Però la veritat és que els diners quiets es devalua amb la inflació, i a llarg termini perd poder adquisitiu.
Per això, el seu consell va més enllà: recomana activar un pla específic, com fons d'inversió o plans de pensions. Productes que, tot i que comporten risc, també permeten que els diners creixin a llarg termini i no es quedin estancats. I el més important: establir una transferència automàtica a l'inici de cada mes, perquè es converteixi en un hàbit i no depengui de la voluntat del moment.
Una qüestió generacional i social
La preocupació per les pensions no és només individual. També és política i social. L'Estat reparteix cada mes més de 13.000 milions d'euros en pensions, dels quals gairebé 2.500 van a parar a Catalunya. Tanmateix, aquesta càrrega financera creix any rere any mentre la natalitat baixa i l'esperança de vida s'allarga.
Això vol dir que els joves cotitzants d'avui són qui financen les pensions actuals. I probablement ho faran en pitjors condicions que les generacions anteriors. D'aquí que l'estalvi privat s'estigui convertint en una obligació més que en una opció, especialment per a aquells que encara són a temps de planificar-ho.
Un advertiment que no hauríem d'ignorar
El missatge de l'experta és clar: si no comencem a estalviar avui, demà serà massa tard. “La gent confia massa que l'Estat resoldrà el problema, però el més prudent és assumir que ens tocarà cobrir part de la jubilació pel nostre compte”, conclou. I com sempre en economia, com més aviat es comenci, millor.
Aquesta anàlisi contundent no apareix a qualsevol lloc. La reflexió completa ha estat publicada per El Periódico, un dels diaris més llegits i respectats en llengua castellana. Un recordatori que les notícies econòmiques que ens afecten a tots també mereixen ocupar els titulars. Perquè el futur, ens agradi o no, comença avui.