Hi ha plats que no només alimenten el cos, sinó que abracen l'ànima. Receptes que han passat de generació en generació i que, en tastar-les, ens transporten a la cuina de les nostres àvies, on el temps semblava aturar-se i l'aroma ho inundava tot. Això és precisament el que aconsegueix El tàper de la iaia, l'entranyable programa de cuina catalana de 3Cat que ret homenatge a les àvies de tota Catalunya, les seves receptes, i la seva infinita saviesa culinària.
Una cuina que té gust a casa
En aquest espai únic, dones de diferents regions del territori català comparteixen els seus plats de tota la vida, cuinats amb cura, senzillesa i aquell amor que només una iaia sap transmetre. I entre totes aquestes joies gastronòmiques, hi ha una cuinera que ha aconseguit destacar per la seva autenticitat i per la seva devoció pels sabors tradicionals. Ella és Sílvia, i els seus plats preferits reflecteixen la seva ànima generosa i la seva passió per la cuina ben feta.
Sílvia és, com ella mateixa diu, molt patatera. Creu que en qualsevol bon plat mai no haurien de faltar les patates. Li encanten les truites —de patata, de carbassó— i menciona amb tendresa una variant estival amb tomàquet que a casa es gaudeix com un petit tresor. També adora l'arròs, especialment aquest arròs a la cassola tan típic, carregat de costella, conill, sípia i un toc de calamars, on el mar i la muntanya es donen la mà.
No falten tampoc a la seva cuina els plats de cullera: escudella amb arròs, fideus i col; papillots al forn amb botifarra negra, pastanaga, patata... Un autèntic festí de sabors casolans, reconfortants i humils que construeixen memòria en cada mos.
El moment més esperat
Però entre totes aquestes delícies, hi ha un plat que s'ha guanyat el primer lloc en el seu cor i que, sens dubte, ha enamorat també els espectadors del programa. Un plat amb història, amb caràcter, amb un toc de foc i de tradició ancestral. I encara que Sílvia té un repertori que sembla interminable, aquest destaca per la seva senzillesa aparent i el seu resultat absolutament espectacular.
La cuinera el descriu amb entusiasme: un tros de conill a la brasa, preparat com es feia abans. Però no és qualsevol conill. Aquí ve el secret: primer, es col·loca una llesca de cansalada sobre el tros de carn i, a continuació, s'embolica tot amb mantellina, aquesta fina i delicada membrana que recobreix el fetge del porc. El conjunt es porta a la brasa, i el resultat és simplement inoblidable.
Sabor, foc i emoció
La calor de les brases transforma el conjunt en una simfonia de sabors i textures: el conill es cuina lentament, absorbint el greix de la cansalada; la mantellina es fon i crea una capa cruixent i saborosa que segella tot el sabor. És un plat humil i, alhora, majestuós. Un d'aquells que fan que et quedis en silenci en el primer mos.
Un plat dels d'abans, amb ingredients de sempre i el truc infal·lible de les iaies: cuinar amb amor. I així, sense artificis, sense presses i amb una saviesa que no s'ensenya en cap escola, Sílvia ha conquerit el públic i ha recordat a tothom per què les receptes de les nostres àvies continuen sent les més estimades.
Perquè de vegades, el més espectacular, està en el més senzill. I el que semblava “només” un conill a la brasa… acaba sent pura màgia.