El lloguer a Espanya està en màxims històrics. Comprar també s'ha tornat un repte. Gonzalo Bernardos, economista i professor a la Universitat de Barcelona, ha alçat la veu. Durant la seva intervenció a 'Más Vale Tarde', va ser molt crític amb el Govern. Les polítiques d'habitatge actuals no el convencen.
Segons Bernardos, la situació ha canviat respecte a generacions anteriors. Els joves volen viure sols. L'espai no és la prioritat. El que importa és deixar el niu familiar. Tanmateix, els preus ho fan gairebé impossible. Tant llogar com comprar són opcions cada cop menys viables.
Dures crítiques a les mesures actuals
Bernardos va aportar una dada reveladora. “Quants habitatges de protecció oficial s'han iniciat el 2025? 500 menys que el 2024”, va afirmar. A Catalunya, on es va intentar frenar els preus, tampoc ha funcionat.
Els arrendaments de temporada i el lloguer d'habitacions s'han disparat. “No hi ha on viure”, va remarcar amb contundència. Va dir que qui més guanya és qui ven tendes de campanya o rulots.
L'emergència habitacional és real
L'expert va alertar sobre els assentaments informals. Va citar el cas de la Sagrera i el riu Besòs. “Si això és un èxit, prefereixo no veure un fracàs”, va ironitzar. Va demanar a l'Executiu que deixi de fingir que tot va bé. “Digueu-ho en públic i rectifiqueu”, va exigir. Per a Bernardos, cal fer “una altra política”.
L'economista va resumir així l'arrel del problema. Si hi ha menys cases disponibles, els preus pugen. I trobar habitatge es converteix en una odissea per a milers de persones. “El control de lloguers no funciona”, va afegir. Va recordar que si fos eficaç estaria implantat de manera generalitzada. Espanya ja va viure quelcom semblant en el passat.
Un repàs a la història del lloguer
Entre 1920 i 1985 hi va haver control de preus. Resultat? El mercat de lloguer pràcticament va desaparèixer. A Madrid es va passar del 92% de lloguers al 16,5%. I el 2013, només es van construir 33.000 habitatges nous. El 2007 n'havien estat 725.000. Aquest any, com a molt, s'aixecaran 170.000. Però la demanda és de 400.000.
Molts propietaris prefereixen no llogar. Temen impagaments, burocràcia i lleis que no els protegeixen. La inversió en habitatge de lloguer ha baixat. En canvi, la demanda de compra ha augmentat. El resultat és una pujada generalitzada de preus. I una pressió enorme sobre les famílies amb menys recursos.
Joves atrapats entre el lloguer i la compra
El salari mitjà d'un jove és de 1.300 euros nets. El lloguer mitjà, segons Idealista, ronda els 675 euros. El bo de lloguer redueix una mica aquest cost. Amb el bo, el lloguer pot quedar en 425 euros. Això representa el 32,2% del salari. Però no tothom té accés a aquesta ajuda.
A 52 capitals de província es paga menys hipoteca que lloguer pel mateix habitatge. El lloguer està disparat. I hi ha poca oferta disponible. Per això, molts joves estan comprant més que mai des del 2007. Malgrat les dificultats, molts veuen la hipoteca com l'única sortida possible.
La predicció de Bernardos: pujarà tot
Gonzalo Bernardos va ser clar. “Continuarà pujant i molt, tant el lloguer com la compra”, va advertir. Va donar un consell a qui s'ho pugui permetre. “Si pots comprar, fes-ho. Una mica tard, però encara ets a temps”, va concloure. Una anàlisi realista i sense embuts d'una situació cada cop més insostenible.