El sistema públic de pensions a Espanya afronta un repte històric. Cada dia es jubilen més persones que les que entren a treballar. Les dades mostren un desequilibri creixent entre cotitzants i nous jubilats. I el problema, adverteix Gonzalo Bernardos, no ha fet més que començar.
En declaracions a Més Vale Tarde de laSexta, l’economista català va ser contundent. Espanya registra 1.020 nous jubilats al dia davant de 986 joves treballadors. Una diferència petita, però que marca una tendència preocupant. L’envelliment poblacional està tensionant el sistema com mai abans.
Un dèficit que pot disparar-se en els pròxims anys
El professor de la Universitat de Barcelona va recordar que el dèficit actual ronda els 65.000 milions d’euros. És una xifra que l’Estat encara pot suportar, assegura Bernardos. Tanmateix, el veritable risc arribarà en la pròxima dècada. Allà es jubilaran de cop milions de nascuts durant el ‘Baby Boom’.
Entre 1957 i 1967 van néixer a Espanya més de 650.000 persones per any. Aquesta generació massiva està entrant a l’edat de jubilació. Avui, va assenyalar l’economista, “cada set minuts se suma un nou jubilat al sistema”. I aquesta tendència seguirà a l’alça durant els pròxims anys.
L’encreuament de les pensions
Bernardos va plantejar tres possibles vies per afrontar la situació. La primera, apujar les cotitzacions socials, és per a ell injusta. Els treballadors actuals, sosté, ja reben salaris ajustats. Fer-los pagar més només agreujaria les seves dificultats econòmiques.
La segona opció seria endarrerir l’edat de jubilació. En alguns casos encara es manté en 65 anys si es va cotitzar prou. Però la norma general ja s’acosta als 67. “A la resta els veig jubilant-se força més tard”, va advertir Bernardos.
La tercera possibilitat: reduir les pensions
L’economista descarta també retallar les pensions dels jubilats actuals. Considera que molts d’ells han treballat durant dècades i no han de pagar el preu de la crisi. Però reconeix que aquesta alternativa és damunt la taula. La sostenibilitat del sistema podria portar a mesures impopulars.
El debat, en qualsevol cas, sembla inevitable. Espanya viu més i millor, cosa que és positiva. Però aquesta longevitat implica més anys cobrant pensions i menys temps cotitzant. L’equilibri entre generacions és el gran desafiament econòmic de les pròximes dècades.
Comparacions i advertiments
Bernardos va comparar la situació espanyola amb la d’altres països europeus. Alemanya i França també afronten problemes similars per l’envelliment. Tanmateix, Espanya parteix d’una posició més fràgil. La seva taxa de natalitat és molt baixa i la incorporació de joves al mercat laboral és limitada.
El resultat és un sistema cada cop més pressionat. Si no es prenen mesures aviat, adverteix Bernardos, el desfasament podria ser insostenible. La combinació de jubilacions massives i pocs cotitzants joves és una bomba de rellotgeria.
Un futur incert per a les noves generacions
Els joves que avui treballen temen no tenir pensions en el futur. Bernardos entén aquesta preocupació, però insisteix que el sistema no està a la vora del col·lapse. Amb reformes a temps, assegura, pot mantenir-se estable. Això sí, amb sacrificis repartits entre treballadors, empreses i l’Estat.
El problema no és de demà, sinó de les pròximes dues dècades. Espanya ha de decidir quin model de pensions vol per al seu futur. “Cada cop costarà més pagar-les”, repeteix Bernardos. I aquesta frase resumeix un debat que marcarà la política econòmica en els anys vinents.