En un sector que porta anys afrontant un procés de transformació accelerada, una de les entitats financeres més poderoses del país acaba d'anunciar una decisió estratègica que no només afectarà el seu model de negoci, sinó també el dia a dia de milions d'usuaris. La mesura, que ja ha començat a implementar-se de forma progressiva, reflecteix un canvi profund en la manera en què els bancs entenen el seu paper en l'era digital. No obstant això, aquest gir no està exempt de controvèrsia, i molts es pregunten si el sector bancari tradicional pot sobreviure a l'onada de disrupció tecnològica que l'amenaça.
L'anunci ha generat inquietud, especialment entre els clients més veterans, acostumats a una relació cara a cara amb els seus gestors, i que podrien quedar al marge si el procés no s'executa amb sensibilitat. L'entitat, no obstant això, defensa que el pas respon a una necessitat operativa i a una adaptació imprescindible per mantenir la seva competitivitat davant dels neobancs, les estructures dels quals molt més àgils estan captant cada vegada més quota de mercat.
Una evolució inevitable
En els últims anys, la banca tradicional s'ha vist forçada a competir amb noves plataformes digitals que ofereixen serveis financers simplificats, sense oficines físiques i amb comissions reduïdes. Davant d'aquest model, mantenir milers de sucursals repartides per tot el territori s'ha tornat no només car, sinó sovint innecessari. Moltes gestions que abans requerien desplaçaments ara es poden fer en qüestió de segons des d'una app.
Malgrat tot, des de l'entitat insisteixen que la seva transformació no implica una renúncia completa al contacte humà. En el seu últim informe anual, destaquen "el valor de la connexió personal", especialment per als clients més vulnerables o amb necessitats específiques, com les persones grans o aquelles amb dificultats tecnològiques. L'aposta, asseguren, és per un model mixt: una banca digital reforçada, però que mantingui punts físics estratègics en zones clau.
Un dilema sense solució perfecta
Aquest equilibri no és fàcil de mantenir. D'una banda, es busca eficiència i reducció de costos. D'altra banda, s'intenta preservar la confiança i proximitat que molts clients encara associen al seu banc de tota la vida. La situació recorda el que està passant en altres sectors, com el de les telecomunicacions o fins i tot l'educatiu, on les tecnologies avancen més ràpid que la capacitat d'adaptació dels seus usuaris tradicionals.
La decisió no respon a una crisi, ni molt menys. De fet, el banc va tancar l'any 2024 amb un benefici rècord de més de 12.500 milions d'euros. Però és precisament aquest èxit el que li permet anticipar-se als canvis, marcar el ritme de la seva pròpia transformació i evitar veure's arrossegat per un mercat que no espera a ningú.
La decisió que ningú volia escoltar
I és aquí on arriba l'anunci que ha encès totes les alarmes: Banco Santander tancarà més de 200 oficines físiques a Espanya al llarg d'aquest any, en el que serà la major retallada des de la pandèmia. L'arribada d'Ignacio Julià a la direcció de Santander Espanya, procedent d'ING i amb un marcat perfil digital, ha estat l'avantsala d'aquesta mesura.
El banc assegura que la decisió forma part d'un pla estratègic per convertir-se en "un banc digital amb sucursals", no en una xarxa d'oficines amb una app complementària. Però per a molts, aquest moviment marca el principi del final d'una era. Perquè, encara que el model tradicional no ha mort encara, ja està deixant de ser el cor del negoci.