Els dilluns a la nit han trobat a TV3 el seu propi ritual de fidelitat. Des de fa anys, les emissions dedicades al true crime s'han convertit en un dels punts forts de la televisió catalana, gràcies en gran part al fenomen que va suposar Crims, presentat per Carles Porta. Després de la clausura de la seva cinquena temporada, molts es preguntaven si algun altre títol estaria a l'altura. I la resposta ha estat clara.
La cadena va apostar per una nova sèrie de producció pròpia: 'El mal invisible', dirigida per Marta Pahissa i protagonitzada per David Verdaguer, Àngela Cervantes i Àlex Brendemühl. El resultat no ha trigat a fer-se notar. Ja en el seu quart capítol, la sèrie ha aconseguit un rècord de temporada amb un 15,2% de quota de pantalla: una mitjana de 280.000 espectadors, segons dades oficials d'audiència.
Un èxit que es tradueix en lideratge
Aquest tiró ha portat a TV3 a liderar el rànquing de cadenes autonòmiques aquest passat dilluns, amb un 14,9% de share diari, superant a Aragó TV per més de dos punts. Una dada que no només confirma el bon ull de la direcció de la cadena a l'hora de mantenir el gènere com a vaixell insígnia del seu prime time, sinó que també apunta a una fidelització del públic que, setmana rere setmana, reclama més continguts d'aquest tipus.
La sèrie, que s'emet tots els dilluns a la nit, consta de vuit episodis i està produïda juntament amb The Mediapro Studio. La seva premissa no podria ser més potent: una investigació durant el confinament per la pandèmia de la COVID-19, centrada en un assassí en sèrie que ataca persones sense sostre. Una proposta que no només enganxa per la seva narrativa tensa i visualment cuidada, sinó també pel rerefons social i emocional que la travessa.
Una conseqüència inesperada que afecta la cadena
Tanmateix, no tot han estat bones notícies per a TV3. L'èxit aclaparador d'El mal invisible ha tingut un efecte secundari que pocs esperaven, i que la cadena ja està notant en la seva graella general. Segons fonts properes a la direcció del canal, altres espais emesos en aquesta mateixa franja horària —ja siguin documentals, magazines o talk shows— han vist caure dràsticament la seva audiència els dies posteriors, afectant la mitjana setmanal de diverses franges clau.
A més, des de la redacció de la mateixa cadena es reconeix que la intensitat emocional de la sèrie està provocant una fatiga temàtica entre part del públic més sensible, la qual cosa es tradueix en un descens d'espectadors els dies posteriors.
Tot i així, la gran majoria continua sintonitzant. I és que el desenllaç de la trama no només enganxa: remou.
Perquè al final, quan l'espectador descobreix que l'assassí assetja en plena pandèmia, aprofitant l'aïllament, la vulnerabilitat i el silenci per cometre els seus crims… és llavors quan s'entén per què aquesta ficció ha traspassat la pantalla: perquè el mal, quan s'amaga a plena vista, sempre impacta més.