L'arribada de les rebaixes representa cada any una oportunitat per a molts consumidors, però també planteja desafiaments importants per a la butxaca. En un context d'inflació moderada i amb l'economia espanyola mostrant signes de desacceleració el 2025, la pressió per mantenir la salut financera personal és més gran que mai.
Les llars cerquen estalviar en cada compra, mentre els bancs reforcen les seves campanyes d'educació financera per fomentar hàbits responsables. El consum, tot i els lleugers repunts després de la recuperació postpandèmia, continua sent una de les variables més observades per analistes i experts, sobretot en temporades on la publicitat i les ofertes es multipliquen.
Segons dades recents de l'Institut Nacional d'Estadística, la despesa mitjana en rebaixes d'hivern a Espanya ja supera els 150 euros per persona, una xifra que, lluny de moderar-se, ha anat en augment des de l'inici de la dècada. Tanmateix, darrere d'aquesta xifra s'amaga un fenomen habitual: la compra impulsiva de productes que, en molts casos, acaben oblidats a l'armari, amb l'etiqueta encara posada.
El fenomen de la compra impulsiva: una trampa recurrent en rebaixes
No és casualitat que les entitats bancàries com el Santander insisteixin en la importància de la planificació i l'autocontrol en aquests períodes. Tal com apunta la seva recent publicació a xarxes socials, el missatge és clar: quantes vegades has comprat una peça només perquè era barata i mai l'has feta servir? Aquesta anècdota, que sembla menor, es tradueix en milions d'euros malgastats cada any a tot el país.
La psicologia del consum explica que les rebaixes activen un mecanisme d'urgència en el comprador. La por a “perdre l'oferta” i el bombardeig constant de missatges publicitaris empeny a gastar més del previst.
Els bancs, conscients de l'impacte que això té en la salut financera dels seus clients, insisteixen en una regla senzilla: abans de deixar-se portar pels descomptes, és essencial preguntar-se si el producte encaixa realment amb les necessitats i l'estil personal. Si no és així, aquests diners, per poc que siguin, podrien estar millor invertits o estalviats.
El missatge del Santander, presentat en to proper però amb base en l'educació financera, cerca alertar sobre l'autoengany que suposen moltes compres d'oportunitat. No es tracta de demonitzar les rebaixes, sinó de convertir-les en una veritable ocasió d'estalvi, i no de malbaratament encobert.
L'educació financera com a eina per consumir millor
En els darrers anys, els grans bancs espanyols han redoblat els seus esforços per promoure la cultura de l'estalvi i la gestió responsable dels diners, especialment entre els més joves. Iniciatives com el “Club de la Hucha” de Banco Santander formen part d'aquesta estratègia, posant el focus en les regles bàsiques que poden marcar la diferència a llarg termini.
Una d'aquestes regles, repetida per experts en finances personals i coaches econòmics, és la de no comprar per impuls, per molt atractiva que sigui la rebaixa. Les dades ho corroboren: segons un estudi de l'OCU, més del 40 % dels consumidors reconeix haver adquirit en rebaixes productes que mai no ha utilitzat. Aquest comportament, aparentment inofensiu, té conseqüències a mitjà i llarg termini.
Una despesa petita, repetida diverses vegades a l'any, suposa centenars d'euros menys al compte corrent, o fins i tot l'inici d'una espiral de sobreendeutament si es recorre a finançament per cobrir capricis.
Per això, la recomanació dels experts i entitats financeres és sempre la mateixa: elaborar una llista prèvia a les rebaixes, marcar un pressupost màxim i analitzar cada compra. Només allò que realment encaixi amb les nostres necessitats ha de passar per caixa. La resta, per molt descompte que tingui, és millor deixar-ho passar.