Cada matí són molts els conductors prudents que decideixen estalviar uns cèntims per litre i acudeixen a una benzinera low cost propera. La diferència és evident: omples el dipòsit per diversos euros menys que en marques premium. Les preguntes que es fan aquests consumidors són clares. Funciona igual el cotxe? El motor es pot espatllar? És de pitjor qualitat?
Una mateixa font, diferències visibles
A Espanya, tota la gasolina prové de refineries oficials, com les gestionades per CLH, i compleix amb normes europees exigents. No obstant això, les estacions low cost solen oferir únicament el combustible «base»: gasolina sense plom de 95 o 98 octans sense additius afegits. En canvi, les marques tradicionals incorporen detergents, anticorrosius, lubricants i antiescumants que milloren el rendiment del motor.
L’expert mecànic Javier Casares afirma que «al cotxe no li afecta mecànicament utilitzar una gasolina o una altra», encara que sí que reconeix que els additius presents en combustibles «premium» ajuden a preservar els filtres i mantenir nets els conductes.
En quins casos poden sorgir problemes?
El veritable risc no està en el preu, sinó en el manteniment del dipòsit subterrani. Si no es gestiona correctament, pot acumular aigua, sediments o microalgues. Aquests contaminants poden arribar al motor, provocant des de fallades en l’acceleració fins a danys en injectors i augment del consum elespanol.com.
En alguns casos extrems, com els esdevinguts a Ohio, Estats Units, l’aigua en el combustible ha causat avaries que ronden els 1.600‑2.000 euros. A Espanya, encara que els controls són rigorosos, el risc persisteix si la rotació del dipòsit és baixa o l’estació descuida les seves instal·lacions.
Additius: solució externa i alternativa
Per evitar els efectes del combustible sense additius, diversos tallers recomanen afegir un additiu extern en els repostatges low cost. Segons els experts, un pot adequat pot ser fins i tot més eficient que els additius incorporats per les marques premium, per la seva major concentració i control de qualitat elespanol.comrentingfinders.com.
La fórmula suggerida: repostar tres vegades en estació low cost i una en premium, o bé regularitzar l’ús d’un bon additiu durant cada reompliment.
I l’octanatge?
Hi ha vehicles —especialment esportius o amb motors turbo— que requereixen combustibles d’alt octanatge (98 o més) per evitar fenòmens de "picat" o detonació prematura (Low-speed pre-ignition o LSPI). Utilitzar gasolina de baixa qualitat o sense l’octanatge recomanat pot afectar el seu rendiment o fins i tot danyar components interns.
El mecànic Scotty Kilmer, amb dècades d’experiència, aconsella en motors antics d’alt quilometratge utilitzar gasolina premium per reduir dipòsits de carboni i evitar futures avaries.
Què han de tenir en compte els conductors?
La realitat és que la gasolina low cost, quan compleix els estàndards oficials, és segura. El seu preu reduït respon a menors costos d’operació: absència de servei, menys personal o publicitat. Tanmateix, els riscos sorgeixen si les instal·lacions no estan ben mantingudes. Davant la possibilitat d’impureses, és crucial:
Escollir benzineres amb alta rotació de clients.
Alternar amb repostatges en estacions premium o utilitzar additius.
Estar alerta a símptomes com pèrdua de rendiment, consums elevats o irregularitats a l’arrencar
El barat pot sortir car. Aquí no es compleix
El consumidor modern ja no busca només estalvis immediats, sinó equilibri entre preu i fiabilitat. En el cas de les benzineres low cost, aquest equilibri és possible si es respecta el manteniment bàsic. Aprofitar l’estalvi sense descuidar la cura del motor passa per alternar combustibles i protegir el sistema d’injecció.
En darrera instància, la gasolina low cost no compromet el motor si es compleixen estàndards i s’actua amb prudència. Més enllà del preu, el truc està en una conducció responsable: revisar la procedència del combustible i mantenir el vehicle amb regularitat. Així, la paraula “low cost” deixa de veure’s com un risc i es converteix en una aposta intel·ligent.