De vegades, els rànquings internacionals aconsegueixen el que ni el debat públic ni les xifres de població poden aconseguir: reobrir l’eterna rivalitat entre dues grans ciutats del sud d’Europa. Tanmateix, quan una nova investigació situa una ciutat per damunt d’una altra en aspectes tan fonamentals com la seguretat i la mobilitat per als més petits, el resultat no deixa indiferent ningú. I en aquest cas, les diferències no són només una qüestió de percepció.
Un informe europeu que canvia el relat
L’informe recent “City Ranking 2025: Carrers oberts per a la infància, ciutats per a totes les persones”, elaborat per la influent campanya europea Clean Cities, ha estat clar i contundent. Tot i que París lidera la llista continental, situant-se al capdamunt per la seva capacitat d’oferir seguretat i accessibilitat a la infància, una ciutat espanyola ha aconseguit posicionar-se entre les deu millors: Barcelona. La capital catalana apareix en setena posició, força per davant d’altres urbs de l’Estat, incloses Madrid i Saragossa, que es queden als llocs 26 i 28 respectivament.
L’estudi, elaborat a partir de dades verificades i actualitzat per a aquest 2025, analitza aspectes clau com la facilitat i la seguretat amb què els infants poden desplaçar-se de manera autònoma, sigui a peu, en bicicleta o utilitzant altres mitjans sostenibles. Clean Cities, l’entitat que impulsa el rànquing, agrupa més de 160 organitzacions europees i espanyoles que treballen per promoure la descarbonització del transport urbà, i entre els seus membres hi ha entitats com ECODES, Ecologistes en Acció, ISGlobal o la Plataforma d’Infància.
Per què Barcelona destaca: pacificació i mobilitat activa
Segons els autors de l’informe, Barcelona s’ha convertit en la ciutat espanyola millor valorada en la pacificació del trànsit i la promoció de la mobilitat activa. Un dels punts forts ha estat la implementació d’iniciatives com el programa “Protegim Les Escoles”, dirigit a garantir entorns segurs per als escolars. Encara que només el 4,5% de les escoles de la ciutat estan situades en carrers considerats escolars —segons l’estàndard europeu—, l’existència d’un pla concret i la inversió en aquesta direcció han marcat la diferència respecte a altres grans capitals de l’Estat.
En canvi, Madrid, tot i els seus esforços per limitar la velocitat i millorar algunes infraestructures, ha rebut una puntuació molt baixa en la creació de carrers escolars i en la disponibilitat de carrils bici protegits, factors que resulten determinants a l’hora de garantir la mobilitat autònoma i segura per a la infància. Saragossa, per la seva banda, queda fins i tot més endarrerida, cosa que revela un repte pendent per a moltes ciutats espanyoles.
Les claus del rànquing: carrers escolars, carrils bici i velocitat
L’informe es basa en tres indicadors fonamentals: l’existència de carrers escolars, la quantitat i qualitat dels carrils bici protegits i la implantació de límits de velocitat a 30 km/h al conjunt de la ciutat. Londres, per exemple, destaca per haver implementat més de 500 carrers escolars, mentre que ciutats com París i Milà sobresurten per la seva àmplia xarxa de carrils bici protegits, cobrint gairebé la meitat de la seva infraestructura viària.
En l’àmbit espanyol, tot i que les tres grans ciutats han avançat en la limitació de velocitat gràcies als canvis normatius de 2021, només Barcelona ha aconseguit una puntuació notable en mobilitat activa i pacificació del trànsit. Ni Madrid ni Saragossa han aconseguit convèncer els avaluadors europeus a causa de la manca de control sobre els límits de velocitat i la poca protecció de les rutes ciclistes.