El programa Joc de cartes de TV3 continua liderant audiències. Cada dimecres a la nit reuneix milers d'espectadors davant del televisor. La seva dinàmica competitiva entre restaurants locals combina tensió, humor i grans dosis d'estratègia. Per als participants, l'experiència és inoblidable i de vegades polèmica.
En l'episodi del 20 d'agost, tres restaurants del Vallès van competir. La temàtica eren les millors tapes i l'expectació va ser màxima. La Taberna 1984, de Sant Cugat, es va endur el premi final. Tanmateix, el veritable focus va arribar després amb les reaccions posteriors.
Un resultat que va deixar empremta
El restaurant Rauxa-Bodega Contemporània, de Sabadell, va acabar en segona posició. La seva nota final va ser un 6,8 després de la suma de valoracions. Van obtenir un 6,1 dels seus rivals i un 8,2 de Marc Ribas. Tot i no guanyar, van aconseguir molta visibilitat i notorietat pública.
La participació els va obrir portes, però també va generar crítiques inesperades. Alguns espectadors van qüestionar el seu estil i les seves decisions durant el concurs. A les plataformes digitals es van multiplicar els comentaris i ressenyes negatives. La popularitat televisiva va arribar acompanyada d'un alt cost emocional.
Els protagonistes darrere el projecte
Darrere de Rauxa hi ha dos responsables amb perfils molt diferents. Un representa la passió per la cuina i la creativitat constant. L'altre aporta la calma, l'ordre i la gestió diària. Junts van crear el restaurant en plena pandèmia, assumint riscos enormes.
Els seus noms són Aleix Jorba, copropietari i cap de cuina, i Isaac Catalán, encarregat de sala. Tots dos es descriuen com un matrimoni professional: un de prudent, l'altre impulsiu. La seva relació laboral s'equilibra amb esforç, confiança i respecte mutu.
Crítiques desmesurades a internet
L'exposició mediàtica va desencadenar una allau de ressenyes a Google. Van arribar a rebre 25 valoracions d'una estrella en pocs dies. La majoria procedien de persones que mai havien visitat el restaurant. Simplement no van caure bé durant el programa i van decidir atacar-los.
Ells mateixos reconeixen la duresa d'aquesta situació inesperada. Assenyalen que darrere de cada local hi ha famílies i persones. Rebre missatges d'odi pot ser devastador per a gent vulnerable. Subratllen que s'haurien de moderar més les conseqüències de la fama televisiva.
L'experiència televisiva des de dins
Les jornades de gravació van ser llargues i esgotadores. Començaven a les vuit del matí i acabaven dotze hores després. A més, havien de mantenir obert el restaurant en paral·lel al rodatge. La barreja d'estrès i cansament va marcar l'experiència des de l'inici.
Tot i això, valoren positivament l'oportunitat rebuda. Reconeixen haver après molt sobre com funciona un rodatge televisiu. També van descobrir la lentitud del procés i el muntatge final d'imatges. Moltes hores de convivència van quedar fora del que es va emetre a la pantalla.
Entre orgull i cautela
Quan el programa va acabar i es va emetre el resultat, va arribar la calma. El restaurant va notar un increment clar de reserves i clientela curiosa. Diverses taules hi van anar només per haver-los vist a televisió. La festa major de Sabadell va coincidir amb l'emissió i va multiplicar la repercussió.
Tanmateix, ara veuen amb més cautela una nova participació. Admeten que la naturalitat inicial va ser sincera però potser ingènua. En un futur mesurarien millor les seves paraules i gestos a càmera. Malgrat això, no descarten tornar-hi si sorgeix l'oportunitat adequada.
Una història que transcendeix el concurs
El cas de Rauxa reflecteix la cara doble de la televisió. L'exposició mediàtica pot impulsar un negoci però també exposar-lo a atacs. La clau és trobar un equilibri entre autenticitat i estratègia. Per a Jorba i Catalán, l'aprenentatge ja forma part del camí.
El restaurant continua obert i amb la mateixa essència que al principi. Els seus responsables confien que la passió per la cuina prevalgui. El temps dirà si aquesta visibilitat es converteix en èxit sostingut. Per ara, l'experiència televisiva ja els ha canviat la vida.