Les inundacions que han devastat Paiporta, a la Comunitat Valenciana, han deixat històries esquinçadores de pèrdues materials i lluites per sobreviure. Entre aquests relats de desesperació i esperança hi ha el de Lluïsa, una veïna de 74 anys, i el seu marit Joan, de 78, que van aconseguir salvar-se de miracle. Enmig del caos d'aigua i fang, la parella va viure moments d'angoixa mentre veien com l'aigua arrasava amb tot a casa seva. "Estem vius de miracle", afirma Lluïsa, encara commocionada. El seu testimoni, recollit per Vilaweb en un gran treball periodístic d'Ángel García i Montse Dolcet, descriu l'horror d'una nit que no oblidaran mai.
El malson va començar mentre Lluïsa i el seu marit veien la seva telenovel·la a la televisió. De cop i volta, l'aigua va començar a entrar ràpidament per la porta de casa seva. Juan va intentar sortir per veure què passava, però va acabar atrapat entre la reixa de ferro i la porta d'entrada a causa de la pressió de l'aigua, que li impedia tornar a entrar o sortir. La Lluïsa, impotent, escoltava els crits del seu marit mentre l'aigua seguia pujant. "Tot va passar tan ràpid… En pocs minuts, l'aigua ja m'arribava a la cintura i vaig pensar que m'ofegaria", explica, amb la veu entretallada.
Amb molt d'esforç, la Lluïsa va aconseguir arribar al pati interior de casa seva, on té unes escales que condueixen a unes golfes cobertes. Aquesta petita àrea elevada va ser la seva salvació. Al cap de pocs minuts, la pressió de l'aigua va acabar per esfondrar la porta i el corrent va portar també el seu marit, entre cops i braçades aleatòries, a les mateixes escales.
Des d'allà, mirava com l'aigua envaïa totes les habitacions de casa seva, emportant-se mobles, records i objectes personals. Només va quedar una gran taula al saló, amb algunes ampolles de licor intactes. "Mira quina gràcia, si no bevem!", diu, esbossant un somriure amarg. Però en veure un àlbum de fotografies que va aconseguir salvar-se, la cara torna a canviar. "Ho hem perdut tot. Només ens queda un àlbum de fotos", comenta, mentre les llàgrimes comencen a caure.
"No sabem què hauríem fet sense ell"
Enmig de la catàstrofe, la Lluïsa i el Juan van trobar ajuda en un jove policia local de Barcelona que havia arribat a la moto per assistir els damnificats de forma altruista. Aquest voluntari va passar tot el dia ajudant-los a retirar els mobles i els electrodomèstics danyats per l'aigua. "No sabem què hauríem fet sense ell", diu Lluïsa amb gratitud. El policia els va ajudar a buidar la casa, traient la nevera, el rentaplats i altres objectes que havien quedat inservibles.
Mentre observen casa seva devastat, la Lluïsa intenta rescatar alguns plats i gots del pati, on han quedat restes de la vaixella. "Espero que, si els rento bé, pugui seguir usant-los. Ja no tinc edat per comprar una vaixella nova", comenta, mostrant la resignació de qui ho ha perdut gairebé tot, però conserva l'esperança de reconstruir com li queda de poc.
En un racó del pati, una petita estàtua de Sant Pancraç ha sobreviscut a la inundació. Per a Lluïsa, aquesta figura té ara un significat especial, com a símbol de protecció enmig del desastre. També va aconseguir rescatar algunes peces d'abric que havia penjat a les golfes. "És l'únic que em queda. Demà em posaré una mica d'això", diu, mirant les poques peces de roba que s'han salvat.
"Ho hem perdut tot"
Mentrestant, Joan, visiblement afectat, prefereix guardar silenci. Per ell, la prioritat és netejar i remoure les restes de fang que han quedat a casa seva. Les parets de casa seva, marcades pel nivell que va assolir l'aigua, són un trist recordatori de la magnitud de la catàstrofe. La parella no té llum, i l'únic llum que ha sobreviscut, ple de llàgrimes de vidre, penja al saló com un ressò del que va ser casa seva.
La història de la Lluïsa i el Juan és similar a la de la seva filla Anna, que viu en una planta baixa al mateix carrer. Ana també va perdre tot quan la seva llar va ser engolida per l'aigua. Per salvar-se, va haver de saltar al balcó interior de la seva veïna, que la va acollir. Ara, mentre frega el fang de les parets de casa seva, l'Anna explica que no podran anar a treballar en diversos dies a causa dels danys. "Necessitem treballar, però ara hem de reconstruir tot aquest desastre", afirma, mentre intenta netejar el fang que sembla no voler desprendre's.
La tragèdia que han viscut Lluïsa, Juan i Ana és només un reflex de la devastació que la inundació ha deixat a Paiporta. Per ells, l'ajuda de voluntaris i veïns ha estat fonamental en aquest procés de reconstrucció, en què intenten recuperar la normalitat enmig del desastre. "Ha estat una catàstrofe. Ho hem perdut tot", sentencia Lluïsa, mirant amb nostàlgia com li queda de poc.